dilluns, d’octubre 05, 2009

EL CAGANER GEMINAT

Hola, disculpeu que no m'alce, però és que encara no l'he amollada del tot. Que què faig ací sol? Que per què no em vaig unir a la rebel·lió dels caganers? Doncs perquè ja no em volen amb ells. No em vol ningú. Jo no em feia amb ningú, tot el temps els dedicava a fer ballar la trompa i em quedava sol. Volia que tots m'admiraren, que observaren com era capaç de ballar-la millor que ningú i que m'aplaudiren. M'agradaven tant els aplaudiments! Però clar, encara que no m'agrada ser-ho, jo sóc un caganer i no faig bé ni una cosa ni l'altra. I em vaig tornar maliciós. No podia soportar que els caganers foren feliços i em dedicava a criticar-los la posa sense veure que la meva era molt pitjor. Esperava que aquells a qui ballava la trompa m'ho recompensarien i em donarien un teatre per a mi sol. Allí tots lloarien el meu art. Jo m'havia il·lustrat molt, m'havia il·luminat a mi mateix; totes les llums de la ela geminada m'havien il·lusionat. Ara l'odie. Odie la ela geminada. Odie el caganer perquè és català. M'odie per ser català. Però no puc deixar de cagar i de portar el "mondongo" enganxat al cul. I a sobre, els altres m'han engabiat.

Cap comentari: