Xavi Sarrià, l'home entre Obrint Pas i Històries del paradís

Anit, 2 d'octubre, al local de l'Assemblea de Veïns de Benimaclet (el Califat de Benimaclet des de la meva memòria universitària quan hi vaig viure), Xavi Sarrià presentà en un sopar de faixa, o de cacau i tramús, segons la zona, la seva òpera prima: Històries del paradís.

Un dels membres de l'associació -professor de llengua i literatura catalana a la ciutat de València- féu una introducció exhaustiva d'alguna de les històries que s'hi narren. Després, el periodista i amic de l'autor Antoni Rubió féu una semblança del Xavi Sarrià escriptor on no pogué faltar el diàleg inevitable entre el Xavi Sarrià autor i el Xavi Sarrià cantant del ja mític grup Obrint Pas. Després, fou l'escriptora Gemma Pasqual qui arredoní la presentació valorant la qualitat de l'obra.

Xavi Sarrià, amb un to proper als assistents ens féu uns quants cèntims sobre la manera com anaren sortint-li els diversos contes de l'obra i la difícil tasca de compaginar-ho amb el rol de ser el cantant d'un grup de rock.

En el ric debat posterior entre els assistents no s'estigué d'analitzar en quina mesura el fet de ser un personatge famós en altres àmbits pesara perquè se'l poguera qualificar negativament d'escriptor mediàtic.

És una òpera prima, té la dignitat suficient per a estar en el mercat; el temps dirà què li han preparat els déus al Parnàs a Xavi Sarrià com a escriptor.

PS. Dins d'una ciutat on el revol permanent de gavines no deixa veure el sol, anit, Benimaclet fou, com en tantes altres ocasions, una illa de llum i de cultura sense que cap gavinot ens fera traure estrofes de la partitura.