HOMENOTS: PEP GIMENO, BOTIFARRA

Al raval de la juderia de Xàtiva veié la llum fa una quarantena llarga d’anys Pep Gimeno, Botifarra; fill, nét i besnét de Botifarra. I ja en fa molts que es dedica a la cançó tradicional. Arreplegà romanços i cantineles de familiars, amics, coneguts, saludats i presentats, i les cantà. Formà part d’alguns grups com Sarau (la llosa de Ranes) i col·labora en grups de danses (Canyamars de Canals, Escola de Danses de Xàtiva, el grup de Danses d’Alcoi, el Rótova, el de la Llosa, el de Cocentaina, el d’Alzira, Carlet, amb un grup de l’Olleria (Ball a banda) amb qui fa cançons de folk.
Ha publicat el disc Si em pose a cantar cançons el 2006 i al mes d’octubre eixirà Te’n cantaré més de 1000, CD il·lustrat pel pintor JAM (Jordi Albinyana).
La meva relació amb Pep Gimeno “Botifarra” ha estat fins ara bastant transversal. Més enllà d’assistir a actuacions seves per diversos indrets del País, també he tingut l’ocasió de gaudir de la seva companyia i compartir taula, xerrades i música en petit comitè. No debades tenim amics comuns que m’ha permès aquestes trobades. Mai no els agrairé prou haver-me’n facilitat la coneixença. Tot i que ja li havia escoltat unes quantes cançons enregistrades en aparells personals, la primera vegada que el vaig oir i escoltar en directe m’hi va prendre incondicionalmet: sóc allò que se’n denomina un seguidor. Escoltar el Botifarra és escoltar la veu de la terra. Per a la gent que ja tenim alguns anyets i un bon pòsit de records és com si totes les vivències que has arrossegat amb tu des que tens memòria hagueren passat per una espècies de màquina que les haguera pastat i s’hagueren convertit en veu a la gola de Pep Gimeno. No és solament els petits romanços que poden contar les cançons, que també, la cosa va més enllà; és el timbre, el to, la modulació, la potència, la prosòdia, un nosequè que fa que evoque immediatament tota la meva cultura en el sentit més ample.
Si a tot l’anterior li afegim una disponibilitat permanent, un grau d’assequibilitat i senzillesa que espere que no perda mai, i un to melodiós que fa que tingues la sensació que el coneixes de tota la vida, és aleshores que és mereixedor sense cap mena de dubtes d’aquest petit homenatge.A tu, Pep Gimeno, Botifarra, socarrat xativí ben parit, aquest HOMENOT.