dimecres, d’octubre 14, 2009

La línia màgica entre el museu de Dalí i el museu del joguet

(Per al 130è joc literari de Tibau)


A Figueres ocorren coses inexplicables. Té dos centres des d'on s'emeten les ones adients, aquelles que encaixen la xifra exacta, perquè s'òbriga la porta. Fa temps que alguns escriptors la recorren fins a l'exasperació només per poder fer-hi encara que siga una miradeta. Porta enllà es troba tot. No se sap ben bé en quin lloc es pot obrir. Alguns pidolaires de la zona parlen, entre fam i vi, de diversos quadres de Dalí on els animals tenen molt que dir; alguns passavolants han comentat, després d'abandonar el museu del joguet, que hi ha nines que els han sussurrat coses estranyes. I, des de fa un temps, hi ha qui diu que mentre sonen les dotze campanades de mitjanit, si hom para l'orella als arbres de la zona, se senten converses entre els ocells que hi fan jóc.
Un amant furtiu que es va asseure a fer una cigarreta per espaiar el temps mentre el marit enganyat marxava a fer de forner, conta que escoltà una breu conversa entre dos ocells sense arribar a identificar-hi l'espècie.
Un li deia a l'altre:
-Jo que tu em tintaria les plomes. M'han contat que t'estan buscant.
-És que el vert senta tan bé.

6 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

moltes gràcies per la teua participació un cop més

zel ha dit...

M'ha agradat molt, de veritat, una figuerenca t'ho agraeix...

Francesc Mompó ha dit...

Gràcies, Zel, ets molt amable.
Salut i Terra

Carme ha dit...

Ai, ai, ai que crec que el trobaran... i em sembla que ell no vol. Molt divertit!

Helena Bonals ha dit...

El títol, com dius tu, el millor per entendre el text.

Francesc Mompó ha dit...

Sí, Carme, pot ser divertit i inquietant a la vegada.
Hola Helena, sí els títols sempre solen ser una clau d'obertura. Aquell espai em resultà màgic; al lloro, també.
Salut i Terra