dimarts, d’octubre 27, 2009

ELS TITELLES

Ells ho tenien clar des del primer moment. Fins i tot hom podria dir que n'estaven contents. A mesura que l'hàbil mà i la freda tisora anava extraient-ne els patrons, ells anaven prenent consciència del seu naixement. Serien alguna cosa, per fi serien alguna cosa. I un dia es veieren enfundant les somniadores mans dels artistes, i somrigueren. Sí, havien nascut titelles i emplenarien els rostres de somriures, d'ingènues preocupacions, de blaves pors, de llargues aventures, i sempre sempre d'il·lusions.
Però un dia els nens, els nins, els xiquets, els nois i els al·lots deixaren d'assistir al teatre dels somnis i els titelles hagueren de refugiar-se darrere del cristall per veure'ns.
Ara els toca a ells gaudir del gran espectacle de titelles.

4 comentaris:

Clidice ha dit...

m'encanten les titelles, amb els meus xiquets en fèiem :)

Joana ha dit...

I com deuen riure amb l'espectacle que veuen...
M'encanten les titelles i els titellaires :)

Carme ha dit...

No sé si deuen riure o plorar... perquè els humans fem bastant de pena!

Ells són molt macos!

Francesc Mompó ha dit...

Clidice, Joana, Carme sí que els devem fer un espectacle els humans per arrencar a córrer.
Salut i Terra