Anit, 18 de juny, a la Biblioteca Municipal d’Albal (l’Horta), es presentava el poemari Espiga (Ed. Meteora) del poeta catarrogí (i afillat per Torrent) Berna Blanch; recull de poemes amb què guanyà el premi de poesia Joan Perucho de la vila d’Ascó 2009. La presentació anà a càrrec de la poetessa M. Carme Arnau que ens féu uns cèntims sobre la poètica de Berna Blanch.
De la mà del duet M. Carmen Sáez i J. Antonio Mateu, dos excel·lents poetes, poguérem gaudir de la poesia de Berna Blanch. Aquest duet representants del grup poètic Argila de l'Aire ens baixà dolçament del cotó dels núvols un trosset de cel perquè el tastàrem els qui hi acudírem. Una poesia feta de llum i silencis, que és com el mateix poeta ens digué que fa la poesia. Passejant per les marjals del terme pasta la llum mediterrània en el silenci que amera els senderols i les sèquies per donar-los l’exquisida forma i el ritme adequat als poemes.
Fer poesia, ens confessà, és com la pluja, que unes vegades cau una ramassada de por en un moments i els versos et surten quasi fets, i d’altres, les gotes van amerant-te a poc a poc fins que el poema es construeix amb més artifici.
Després, com és habitual, un grup dels qui hi assistírem rematàrem la nit poètica en un bar de Catarroja on una pluja rabiüda ens acompanyà fins a la barreja de llimó granissat i orxata de ca Paco. Seria també un ruixat d’aquells que ens regalarà poemes quasi acabats com ens deia el Berna?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada