“De vez en quando la vida...” No, no he tingut cap problema disgràfic, és el que m’ha passat aquest migdia... que m’he emportat una agradable sorpresa. Hem anat a dinar a un dels múltiples restaurants normalets que hi ha a València i s’ha produït. El cambrer que ens ha atés, després de la tercera interacció lingüística (ell en castellà i jo en català) va i em diu –sempre perfectament educat i entenent-me, fins i tot quan li he demanat lluç per al segon plat-: Vosaltres que parleu valencià, voleu provar una cervesa que és valenciana?I s’ha produït. Ens ha servit una cervesa que no solament és exquisida per acompanyar el menjar, sinó que tota ella està presentada en el més bell catalanesc del món –que diria aquell Muntaner de la Crònica-. He fet un bis.
Després ens ha dit que encara la serveixen només en uns pocs restaurant de València. Tot i que no tinga comissió, jo la demanaré d’ara endavant en tots els restaurants on vaja, per allò que la funció crea l’òrgan. Cal recolzar el que es fa en la nostra llengua; i més si té qualitat. Ah, la cervesa que es fa a Riba-roja del Túria es diu TYRIS. Quan he arribat a casa he entrat a la web (http://www.cervesatyris.com/) i la descriu així:
Tyris és una Weizenbier (cervesa de blat) com diu l'etiqueta, artesanal, natural i de qualitat. Sense additius ni conservants, sense filtrar ni pasteuritzar i amb segona fermentació en ampolla. El resultat és una exquisida cervesa, fresca, de carbònic fi i punt just d'amargor.
.bmp)
.JPG)
.jpg)
.JPG)
.JPG)
.jpe)
10 comentaris:
Bona sorpresa, més encara si la cervesa és bona.
Pràcticament has fet el cartell publicitari: "Cervesa Tyris, tan valenciana com el Tirant".
Salut, patria i cervesa!
Doncs quina sort !!! jo que hi viscut uns anys a Algemesí i Alzira no tenía ni idea que existís aquesta cervesa..
Sorpresa grata i a més interesant com diu Calpurni tant valenciana com el Tirant...
Bon dia i salut!!
Ara l'important és que sigui més que bona perquè és pugui comercialitzar i aguantar-se. S'ha posat de moda fer cerveses casolanes i si al damunt ho escriuen amb la llengua del país, milor que millor.
Salut i sort
Xe, bon profint i un brindis amb la cervesa valenciana. Conserveu-la bé que no s'esbravi...
Salut i combat.
onatge
Prenc nota i tractaré de buscar-la per a fer un bon ús d'ella ;)
Jo trobe que és una molt bona manera de fer negoci nostrats i dignes. Per cert, sóc jo o la pàgina sols té versió en castellà?
Sabeu si hi ha café d'Alcoi etiquetat en valencià? Perquè es veu que als de la gairebé monopolitzadora destileria Sinc senten estes coses de normalitzar (enca'stem aixina, sí...) i com si sentiren ploure.
Apa, salut i terreta!
Quina gran revelació, Francesc. Aquestes coses són més importants del que sembla.
M'en alegre de la troballa. I de Riba-roja, al costat del meu poble! D'avuí en davant la demanaré a Benaguasil, a veure si la ténen. EL que no arribe a comprendre és l'assimilació que fa el cambrer entre parlar català i beure cervessa valenciana... Hi ha ments ximples, o potser volia quedar bé amb vosaltres.
Una sorpresa ben agradable! Si tots els que estimem la llengua ens fixem en detalls com aquest, ajudem a promocionar-la.
Calpurni, només caldria tenir en compte que és un tresor, com en la foto.
Lisebe, Jordi, Onatge, Maria, Fak, per a mi fou una troballa.
Xavi, jo també considere que és importantíssim aquest tipus d'actituds nostrades.
Josep, pense que l'actitud del cambrer s'hauria d'analitzar des de la psicolingüística. Un producte etiquetat en català a València és una raresa i, per desgràcia, la gent que l'utilitzem també ho som; per tant, cal casar dues coses rares perquè siguen felices. Som els apatxes en la reserva de casa.
Albert, és per això que me'n faig ressò.
Salut i Terra
Publica un comentari a l'entrada