S'amarava de les majors i de les petites, feia de puntelletes on refilen els oriols, i cada vegada que geminava i la llengua cercava el cel del paladar olorava les floretes del Canigó.
Microconte fet per al certamen literari:
http://avui.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/187520-la-revista-laljamia-convoca-un-certamen-literari-a-traves-de-les-xarxes-socials.html
5 comentaris:
M'agrada, un bon mocrorelat!
Una iniciativa més!
Quina bona feina que fas amb aquesta eina tan vàlida -encara que a alguns els foti- que tenim!
*Sànset*
Aquesta llengua sobreviurà a qualsevol desgavell, amb aquest versos tant potents.
Salut!
Carme, sànsetiutnoa, montse avui és un dia més per a la reflexió i que els habitants dels PPCC anem veient millor el nostre nord.
Salut i Terra
L'has emmarcada molt bé, aquesta llengua de terra.
Publica un comentari a l'entrada