ENTRE EL SÒL I EL SOMNIEstava sol al parc. Assegut a l'ombra d'uns arbres que vaig veure plantar. Amb la cigarreta pengim-penjam dels llavis em vaig abaltir. Per un d'allò misteriós de la ment em vaig veure jugant al baló amb d'altres xiquets. A poc a poc anava despertant-me i vaig somriure per la vivesa del somni. Vaig saltar de la cadira i vaig acceptar la realitat que m'era més atractiva. El cos m'acompanyava. Me n'aniria amb ells. Ja no m'interessava la vida de vell.
.bmp)
.jpg)
.jpg)
.JPG)
.JPG)
.jpe)
8 comentaris:
Molt bonic, Senyor Valls.
molt bé!!! jove s'es d'esperit!!!
salut!!
Molt bé, vessant energia, dóna gust de llegir-lo!
JO quan sigui vella vull ser com el teu personatge!
M'agrada molt el títol.
Senyoreta Valls, moltes gràcies.
ric, s'aferrem a la vida permanentment.
Carme, i jo també. Si trobe el secret ja te'l passaré.
Helena, és quasi un vers per obrir un poema que marque l'instant entre el somni i la realitat.
Gràcies a tu Senyor Valls per escriure coses tan boniques!
Què bo! una metamorfosi que més d'un i d'una voldríem
Felicitats, és un relat molt original.
<salut!
Publica un comentari a l'entrada