foto presa de la xarxa
L'ESPILL
Soroll de rovell en el vell rellotge, Ell;
portentosa explosió provocant el cant, Jo;
entre tots dos el miracle de l'etern miratge, el mirall.
Poema fet per a Itineràncies Poètiques
Pensades, intuïcions, desficis i isetes d'un queferós
3 comentaris:
Fantàstic poema, Franscesc! Quina manera de d'escriure el mirall i el pas el temps més bonica!
Em recorda Dorian Gray. El mirall és el que es troba entre un i el seu reflex, que tot i que existeix no és pas real.
És un bon miracle, a vegades ens hi reconeixem i a vegades no... i ell no menteix mai, o sí?
Publica un comentari a l'entrada