Aquest cap de setmana, em vaig deixar caure pel meu poble perquè tenia algunes coses a fer. Bé, com que les meves estades hi han estat molt irregulars els darrers anys, em vaig trobar amb l'agradable sorpresa que era la fira i una de les paradetes em despertà l'evocativa. Quan era un xiquet i venia la fira -no sé ben bé perquè, però per a mi la fira venia- hi havia un parell de coses que eren un clàssic: comprar una navalleta i comprar dàtils. Totes dues coses he fet. He tornat a comprar una minúscula navalleta per portar-la al sarró i uns grapadets de dàtils perquè el gust també participe de l'evocació. De totes les classes de dàtils, aquells que maduren de forma natural nosaltres els anomenem dàtils de rabosa (supose que és un aragonesisme medieval) o dàtils de set engolides (per allò que la seva aspror obliga a salivar molt per engolir-se'ls). COM ELS ANOMENEU VOSALTRES EN LA VOSTRA ZONA?
L'altre gran paer va ser anar a dinar a CA PAU i demanar una saborosa paella feta per Ximo Taleca amb caragols, bolets, romer i pebrella (ací es pot veure la pebrella de forma més clara que la que vaig posar fa unes quantes entrades al blog).
Doncs això, si passeu a l'hora de dinar per l'Olleria ( la Vall d'Albaida) no deixeu de provar algun dels moltíssims arrossos que prepara aquest especialista. La relació qualitat preu és realment insuperable.
.bmp)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.JPG)
.JPG)
.jpe)
9 comentaris:
Uf! Francesc, la meva precisió en qüestió de dàtils és nul·la. Jo només sé dir dàtils i prou, per a mi tots són iguals. Me n'hauràs de fer un curset.
per a mi dàtils i punt
datils a Mont-roig del Camp
Dàtils, sense adjectiu. Un arròs que pinta molt bé.
Carme, tampoc jo en sé massa, és que en veure'ls vaig recuperar que al poble els anomenem així i volia saber si en algun lloc més tenen altre nom que el genèric.
Jesús, Mon, Novesflors, moltes gràcies.
Sí, la paella estava boníssima. Paga la pena els arrossos que hi fan. Em comentà un dia el cuiner que en tenia més de cinquanta censats.
Salut i Terra
Aquí ve l'aportació de l'elxà: terra de dàtils, 250.000 palmeres envolten la ciutat. Si no sabem nosaltres de palmeres és que no en sap ningú. Com diem a Elx "el dàtil ha matat molta fam."
Els "dàtils de rabosa" són de tota ma vida i la dels meus avantpassats els dàtils de la "palmera de rabosa", altrament dita "margalló" per a vosaltres i que creix per les serres: en castellà "palmito". A Elx el "margalló" és el "cor de la palmera" que es pot menjar però no és la "palmera de rabosa" (chamaerops humilis) i cite de memòria pel que fa al llatí.
Se les mengen els pardals però nosaltres no. I es diuen de "rabosa" perquè creixen a la serra i són nius de raboses. A Guardamar hi ha la serra de les Raboses i està plena de "palmeres de rabosa" que fan "dàtil de rabosa" petitets com una oliva de cuquello.
Pel que fa als dàtils de la Phoenix Dactylifera -introduïda a Europa segurament pels fenicis- n'hi ha de tenats, negres, candits... Els candits estan dolcíssims... I si et diuen a Elx que tens el color "tenat" és que tens mala cara i la tens roginosa (marronosa diríeu ara els evolucionats.)perquè el "roig" és un color que va del color de la terra clara fins al ros.
Mestre, ho lamente, però no puc anar a Alacant.
Ostres Francesc entro a casa teva amb l'estòmac buit -no sé si per la lluna...- i em trobo la taula parada... Nosaltres en diem dàtils.
Des del far bona nit.
onatge
La fira sempre ha vingut, com ve Nadal, vénen les festes, ve Tots Sants...
Amic Joan-Carles, vos sou, per preparació i naixença, una autoritat en la matèria i, per tant, em plegue a la vostra informació. Agraïdíssim. Una pena el fet que no vinga a Alacant; així i tot, en veurem el dia 6 a Otos.
Onatge, no cal que et diga que pots servir-te.
Sí, Pep, sí, així era (?), però em va resultar engrescadora a força de no dir-la durant tant de temps.
Publica un comentari a l'entrada