dilluns, d’octubre 18, 2010

DE LA FUSTA A L'AIGUA: ELS PEUS


Com vaig avançar, penjaré un parell de poemes del llibre amb què vaig guanyar el XIV Premi de Poesia Josep Maria Ribelles de Puçol i que publicarà l'editorial ONADA. És el poema Els peus i pertany al primer bloc L'HABITACIÓ.
Potser calga dir que els diversos blocs van seqüenciant, poema a poema, una llarga nit d'amor. Podeu fusar per l'índex i dir-me quin poema preferiu que fóra el següent.

ELS PEUS

On aneu tan decidits?
Tibeu una mica les regnes
i deixeu gaudir de l'atansament
aquell que ha invocat Venus.
Eterna es fa l'espera, és cert,
del caçador que ajocat roman
fins que ataülla la presa;
l'esparver es llança en vol veloç
sobre la innocent tórtora
després d'haver-la sotjada;
però en clos celestial, peus meus,
apareixen set delers nous
en cada passa que es dóna
i de tots cal beure el degotall.
No violenteu, doncs, l'art amatòria
en un apressament juvenil
i dueu per la lògica del calidoscopi,
d'instant en instant,
l'armat genet.

6 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

de vegades el genet es deixa portar massa pel cavall, delerós

novesflors ha dit...

M'encanta.

novesflors ha dit...

Vols d'aromes i gavines (la meua proposta).

Olga Xirinacs ha dit...

Armat i ben armadet,
que genet rima amb bolet,
i el menú que ens oferiu
fa salivera i ull viu.

(Va pel bolet literari, quina enveja...)
I felicitats, que l'edició de poesia va escassa.

Carme Rosanas ha dit...

M'agrada molt.

A mi m'agradaria el bes...
però també em tempten els vols d'aromes i gavines com a Noves Flors.

Roser Caño Valls ha dit...

És bonic veure un llibre que a més ha sigut guardonat, oi? Felicitats!