LA DECISIÓ

L'has mantinguda un parell de dies sense llegir-la. Temies el que et diria. Són temps foscos els que senyoregen el segle. La palpaves i la tornaves a deixar sobre la taula que s'amaga darrere dels cortinatges. També l'esperit del vi t'han donat forces per sobreviure entre les tenebres que t'han embolcallat. La sageta amb què et ferí el fill d'Afrodita estava enverinada. Mai no havia estat enamorat de tu. Ara t'ho deia clar i et demanava perdó. I ara, per fi, et casava tot: les moltes atencions que havia tingut amb tu, i les poques carones que t'hi havia dedicat; de roses i poemes, te n'havia regalat molts, però poques vegades li havies notat que l'entrecuix li abandonava el saber estar. Ara t'ho deia clar en l'epístola: Tinc una atracció pecaminosa pels angelets. He d'ingressar en un convent. Perdona'm.

Llàstima que el pintor només agafara aquest moment en què sembla que estiga compungida. El dia m'atreia moltíssim i aquelles lletres no em feren mal. Només m'ajudaren a aclarir-me. aquesta nit, quan vinguen els parents per sopar a casa, tornaré a fer-me l'esmunyedissa amb el meu cosí i de bell nou visitarem el paller. La vida no acaba amb el segle; tampoc en un tros de paper.

Relat per a la crida de: Relats conjunts