Anguila literària: cloenda

Bé, ja hem acabat, ja hem publicat totes les composicions que féreu com a homenatge a l’all-i-pebre.
Tot començà amb una xerrada amb Ramon Guillem com a nadiu de Catarroja, el bressol del plat homenatjat. Com que l’element principal de la menja és un animal que dóna molt de joc i molts dels comboiats era gent de lletres, se’m va acudir que per a passar millor l’estona havíem de fer una composició literària en què l’esvarós animalet fóra el centre d’atenció. La cosa s’enfocà quasi que més de broma que de veres. Tanmateix, cadascun dels participants era lliure de fer-la com més li plaguera, faltaria més. I de fet n’hi hagueren de tots els colors i a la comunitat de pescador del port de Catarroja ens ho passàrem d’allò més bé llegint-les. N’hem vist de molt serioses i amb gran volada literària, i de més alegres imitant el tarannà festívol que la cultureta valenciana ha fet bandera des del segle XV, que en vinga a mi al cap ara.
Com a un dels màxims comboiants de l’esdeveniment em faig el primer responsable de tot allò que no eixira bé. I per descomptat, l’èxit del sarau fou gràcies a tot el vostre afany i saber fer en totes i cadascuna de les composicions; on la diversitat s’encarregà d’ajudar l’aire festívol a l’Anguila literària.
Vull agrair especialment a la meva companya Mercè Climent el saber fer que ha tingut penjant les col·laboracions d’una manera tan digna; jo no ho haguera sabut fer.
Així mateix, a tots aquells que us hàgeu abocat per aquesta finestra i hàgeu seguit part de les composicions, també moltes gràcies. Sé, i és absolutament normal, que unes us hauran agradat més que d’altres, tant per la seva qualitat com pels vostres interessos alhora de llegir-les.Doncs això, moltíssimes gràcies a tots els participants i a tots aquells que hi hàgeu vingut per fer-ne un tast.