ELS TITELLES

Ells ho tenien clar des del primer moment. Fins i tot hom podria dir que n'estaven contents. A mesura que l'hàbil mà i la freda tisora anava extraient-ne els patrons, ells anaven prenent consciència del seu naixement. Serien alguna cosa, per fi serien alguna cosa. I un dia es veieren enfundant les somniadores mans dels artistes, i somrigueren. Sí, havien nascut titelles i emplenarien els rostres de somriures, d'ingènues preocupacions, de blaves pors, de llargues aventures, i sempre sempre d'il·lusions.
Però un dia els nens, els nins, els xiquets, els nois i els al·lots deixaren d'assistir al teatre dels somnis i els titelles hagueren de refugiar-se darrere del cristall per veure'ns.
Ara els toca a ells gaudir del gran espectacle de titelles.