La línia màgica entre el museu de Dalí i el museu del joguet

(Per al 130è joc literari de Tibau)


A Figueres ocorren coses inexplicables. Té dos centres des d'on s'emeten les ones adients, aquelles que encaixen la xifra exacta, perquè s'òbriga la porta. Fa temps que alguns escriptors la recorren fins a l'exasperació només per poder fer-hi encara que siga una miradeta. Porta enllà es troba tot. No se sap ben bé en quin lloc es pot obrir. Alguns pidolaires de la zona parlen, entre fam i vi, de diversos quadres de Dalí on els animals tenen molt que dir; alguns passavolants han comentat, després d'abandonar el museu del joguet, que hi ha nines que els han sussurrat coses estranyes. I, des de fa un temps, hi ha qui diu que mentre sonen les dotze campanades de mitjanit, si hom para l'orella als arbres de la zona, se senten converses entre els ocells que hi fan jóc.
Un amant furtiu que es va asseure a fer una cigarreta per espaiar el temps mentre el marit enganyat marxava a fer de forner, conta que escoltà una breu conversa entre dos ocells sense arribar a identificar-hi l'espècie.
Un li deia a l'altre:
-Jo que tu em tintaria les plomes. M'han contat que t'estan buscant.
-És que el vert senta tan bé.