dissabte, de setembre 11, 2010

VII POEMA INÈDIT DE VINCENT ANDRÉS ESTELLÉS


VII

Hi ha l'hoste aquell que mira les postals
i no sap mai quina d'elles triar,
i finalment un dia acaba els dubtes;
i amb lletra gran, salpassada de titlles,
molt lentament s'escriu a si mateix,
fins vacil·lar en escriure l'adreça.
Pensa i escriu, amb el pols juvenil,
a poc a poc i mastegant les síl·labes:
-Nínxol tercer de la segona naia.
Signa, després, enganxant el segell.

6 comentaris:

Arlequí ha dit...

Tot el materiall inèdit de V.A. Estellés el tens tu? Que bé tenir la primícia de poder-lo penjar essent valencià!

Mon ha dit...

Des de Mont-roig ..Bona Diada, Visca la Terra

Francesc Mompó ha dit...

Hola Roser, hehehe, no, no tinc jo el material inèdit d'Estellés. Com vaig explicar el dia de l'homenatge, el mateix Estellés ens lliurà al grup La Forest d'Arana vuit poemes inèdits i nosaltres els publicàrem encapçalant el llibre homenatge que li férem a primeries dels 90. La foto que acompanye pertany a la portada del llibre homenatge (en el primer post hi ha tota la relació d'escriptors i artistes que hi escrvírem alguna cosa). Com que el tiratge d'aquesta obra fou molt reduït i no crec que siga fàcil d'encontrar em va fer decidir a publicar-los perquè arribe a més gent interessada. És per això que els hi publique: a tall d'un nou homenatge a un dels més grans poetes en llengua catalana. En queda un per a demà.
Salut i Terra (i bona Diada a tots els germans del nord).

Arlequí ha dit...

Gràcies!

Natàlia ha dit...

Sorprenent final, com sempre passatges molt visuals
:)

Rafel ha dit...

Persona previsora. Potser un xic massa i tot.
Tot sigui per tenir una localitat de privilegi.