diumenge, de setembre 12, 2010

i VIII POEMA INÈDIT DE VINCENT ANDRÉS ESTELLÉS


VIII

-Un pescador, amic meu, de Cambrils...
(Evoca un món, en haver dit Cambrils,
i ha dit camins de les nits de pesquera,
i ha dit, també, els amors entre els arbres,
els gesmilers, els geranis, les roses.
Calla tothom, esperant que seguesca,
però ha callat: segueix un fil ocult
de pescadors i treballs de Cambrils,
de clars carrers, de rieres perdudes,
façana, pins i les portes obertes.
I torna a dir, amb lenta veu, remota):
-Un pescador amic meu, de Cambrils...
(I no diu més, i hi ha un silenci extens,
tant com el món, i van passant les hores.
Deixa una mà caiguda en un genoll).

5 comentaris:

La xica que va fugir a Reykjavík ha dit...

Gràcies per compartir-los, ha sigut un plaer llegir-los! :)

Carme ha dit...

Una meravella! Emociona molt

Si ha dit tantes coses, no és estrany que faci un silenci.

Gràcies,
Francesc!

Vida ha dit...

I arribat al darrer deixarem un comentari: una bellesa llegir-los.

Francesc Mompó ha dit...

Xica, Carme, Vida, ha estat un plaer poder fer arribar a més gent la paraula d'Estellés.
Salut i Terra

Vicicle ha dit...

Moltes gràcies per aquests huit meravellosos poemes. Imagine que aquest llibre és impossible d'encontrar. Creus seria possible penjar-lo a la xarxa per a gaudir-lo tot ell? Reitere l'agraïment. El poema dels camioners m'ha colpit especialment, dóna una visió tan desoladora de la condició humana quan la nit ens envolta. Salut.