V POEMA INÈDIT DE VINCENT ANDRÉS ESTELLÉS

V

Ho torna a dir, hi repeteix certs mots,

certs mots de fang assuavit, arcaic,

uns mots de pols, una pols cereal,

i enyora un món de sendes turbulentes,

d'amors i sang, i altra vegada torna

un clar record, una altiva memòria,

i torna a dir unes poques paraules,

uns sacres mots que l'ajuden a viure,

i ressegueix, enterc, el seu camí:

el seu camí que no sap si és el seu,

veles i vents, el motor de la barca,

les amples nits d'acollidor estel,

de calma gran, d'esperança que hi torna.

Oh dolç amic, oh alegria remota!

Minso, el dolor s'establia altre cop.

Oh clar amic d'havaneres i fum!

Has retornat amarat de salobre.