AL PRESENT
Tal com un Déu es dreça davant l'Eternitat
i la mesura tota amb el seny i amb els braços,
jo em dreço davant teu, o Present!, despullat
de somnis massa vells i de records ja lassos.
El passat se'm desfà. M'enlluerna el futur.
Cal un petit espai a la meva poquesa.
¿Un moment que flueix, gota d'un riu obscur,
podrà ser, solament, la meva eterna presa?
Alguna nit molt íntima, i distès amb esforç,
m'he dit, en l'interval dels somnis i els records:
-L'eternitat és sols un present que s'eixampla.-
Potser l'arrel divina que és soterrada en mi,
¿és sols aquest afany, tan difícil de dir,
de viure en un present una mica més ample?
gener de 1938
9 comentaris:
Bona tria del poema per a homenatjar Màrius Torres, senyor Valls.
M'AGRADA MOLT AIXÒ QUE L'ETERNITAT ÉS UN PRESENT QUE S'EIXAMPLA I DEL PRESENT UNA MICA MÉS AMPLE!
TAN SOVINT M'AGRADARIA QUE FOS AIXÍ!
GRÀCIES, FRANCESC!
Aquest poema no el recordava però m'agrada molt que l'hagis triat...
He triat aquest poema perquè fa molts anys vaig treballar Màrius Torres i m'interessava saber com un home de la seva formació mèdica i sabedor que anava a morir, com tractaria el tema del temps. Després, vaig trobar altres coses d'ell i vaig fer un article diferent.
M'ha agradat, una bona tria.
Doncs avui Màrius Torres és més etern que mai i se'ns fa més present que cap altra poeta. Tot i ser agost, que diuen que és un mes que no existeix per a moltes coses!
"-L'eternitat és sols un present que s'eixampla.-"
M'agrada la profunditat que tenen aquestes paraules del seu poema. Una bona aportació la teva.
I el blogaire "panxacontent" també participarà...
Somric per sota el nas. Mira m'ha vingut així pensant en els teus màsters sobre blogaires...
Des dels estels una encaixada de mans.
onatge
Els ulls em fan pampallugues de llegir poemes...jo també m'hi he apuntat!
algu em pot explicar que significa la frase: l'eternitat es sols un present que s'eixampla?
es que veig que a molta gent li agrada pero no acabo d'entendre-la! gràcies!
Publica un comentari a l'entrada