dimarts, de setembre 07, 2010

IV POEMA INÈDIT DE VINCENT ANDRÉS ESTELLÉS


IV

En un racó, hi ha l'home vell que fuma
amb gran delit la seua cigarreta;
fuma i s'adorm mentre li cau la cendra,
solta, al damunt. Abandonat pels metges,
cúmul greu d'anys, i no de saviesa,
desperta un punt, albira el seu voltant,
i té un instant, una fulgor incerta.
Se li ha apagat el tabac a la boca:
balba, la mà, se l'acosta al cendrer.

6 comentaris:

Carme ha dit...

Com la contemplació i descripció d'un instant.. ens pot dit tant... del moment, del personatge, de l'entorn, de l'observador... sembla increïble!

Clidice ha dit...

Talment un pintor, s'està auto-retratant?

Natàlia ha dit...

Estic d'acord amb la Carme en com aquestes paraules ens diuen tant...M'agrada la frase de cúmul d'anys i no de saviesa..Diuen que el dimoni sap més per vell..., però sempre és així???

Natàlia ha dit...

"Cúmul greu d'anys i no de saviesa"..com diuen els versos, però no sabia més el dimoni per vell que per dimoni o quelcom semblant????

Francesc Mompó ha dit...

Capta l'instant i capta la seva imatge. Deia que fumar era ja dels pocs plaers que li restaven.
Gràcies per fer-hi les lectures.
Salut i Terra

Anònim ha dit...

Wala! Cúmul greu d'anys i de saviesa! Com mola ixa frase, no? Estellés contradint la tradició del dimoni vell i savi! És la cosa més interessant del poema!

Quira