dimecres, de desembre 02, 2009

DESPERTA PEDRA!


Impertèrrit has vist traspassar els segles,
silent has callat el mos en l'espera
que seny i somni onejara.
El temps t'ha pentinat pàtina honorable
i res no s'esdevé que desesperança;
tanmateix no sap el vent calent
que davall la pedra vella
dorm l'urpa ferotge i la mossegada.

5 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

"Impertèrrit" com l'obra literària, amb "pàtina honorable" com la dels llibres, "davall la pedra vella": en el passat dorm la passió, "l'urpa ferotge i la mossegada", esperant desvetllar-se. Era Kafka que deia que li agradaven els llibres que mosseguen...

Que inspirat!

Joana ha dit...

Bè, Francesc ella ja ho ha dit tot, puc dir que tot el que d'ella dius al meu bosc és així i el teu poema Fantàstic!!!

assumpta ha dit...

Magnífic comentari el de l'Helena, o sigui que jo tampoc hi puc afegir gran cosa més.

Bé, sí, que m'ha encantat tant el poema com la fotografia!.

Clidice ha dit...

adoro les gàrgoles! :)

Francesc Mompó ha dit...

Helena, gràcies per la teva lectura.
Joana i Assumpta sou molt amables.
Clídice, a mi també encisen les gàrgoles; i aquesta tocava sons de batalla.
Salut i Terra