Vaig eixir amb la comanda feta i ens n'anàrem a la casa pairal. Chronos restituí la linialitat del seu reialme i Descartes s'encarregà que l'espai fóra el que havia de ser.
De tornada a ciutat passà per la mateixa revolta. Es preparà anímicament per si li tornava a ocòrrer. No féu cap falta que s'aferrara al volant, la direcció assistida féu que el vehicle s'adaptara graciosament a aquella serp d'asfalt. Somrigué. Mirà el rètol de comiat del seu poble. Cubistament repassà en uns segons el que li havia esdevingut. Tornà a somriure. Guardà aquell tresor que les sensacions li havien evocat a la sala de l'ànima i continuà ple de si.
De tornada a ciutat passà per la mateixa revolta. Es preparà anímicament per si li tornava a ocòrrer. No féu cap falta que s'aferrara al volant, la direcció assistida féu que el vehicle s'adaptara graciosament a aquella serp d'asfalt. Somrigué. Mirà el rètol de comiat del seu poble. Cubistament repassà en uns segons el que li havia esdevingut. Tornà a somriure. Guardà aquell tresor que les sensacions li havien evocat a la sala de l'ànima i continuà ple de si.
.bmp)
.jpg)
.JPG)
.JPG)
.jpe)
4 comentaris:
Clídice, Assumpta, Helena, Rafel, Natzari, Carme, Les dues Joanes, Sanset i utnoa, Merike, Baraula, moltes gràcies per la paciència d'haver anat llegint el meu desfici literari.
Una abraçada a tots/es.
Salut i Terra
Doncs, moltes gràcies a tu, per aquesta narració... continua agradant-me molt el final. :) aix! i és que em vaig precipitar, ja ho veig! :)
Ara és mà!
Potser aquella serp el conduirà de tornada a aquella ciutat d'on brollen noves sensacions. Que també cal conservar.
Salut!
*Sànset*
Publica un comentari a l'entrada