dimecres, de desembre 09, 2009

ELEFANTURU

He estat tota l’eternitat esperant-ho. He rebut el joc dels infants i el dinar familiar. Tot ho he suportat estoicament. Res no he dit mai. Fins i tot m’he acoblat, granet a granet, a les corbes impossibles de les joves més sensuals que han passat per la platja. He sentit pujar-me la temperatura quan, bocaterrosa, m’han oferit pits i sexe. He compartit silent les confessions més agosarades i els testaments més fingits. Tot ho he aguantat sense cap protesta; ni les pilotades dels xiquets, ni la indecència dels gossos, ni tan sols he dit res quan les màquines m’han llaurat la pell per fer-hi neteja.
Ara, però, tot serà distint. Aigua i pala, espàtula i paciència, tot creació, ha vingut l’hora de la meva efímera naixença. Jo, l’elefanturu dels nous temps, trompa en alt, us salude.

138è joc literari proposat per Tibau

4 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

gràcies per la teva participació, que inclouré a l'apunt on les recolliré totes, el proper 12 de desembre, tot i que el termini per a participar acabi el 5 de gener

Carme ha dit...

Molt bo! :)

Elefanturu dels nous temps, la carme també et saluda!

Joana ha dit...

Fantàstic!
Gràcies per participar amb els haihus

La Meva Perdició ha dit...

Molt èpic! La sorra es cobra justa venjança!