diumenge, de desembre 13, 2009

FURT AL TEMPS (IV)


Però vaig preferir fer abans un colp d'ull per una de les finestres laterals. Vaig apartar els matolls del que una vegada havia estat un jardí i em vaig abocar al finestró. Només les aromes trencaven la foscúria. Res no s'hi podia ataüllar. Solament gesmil i marialluïsa disputant l'entrada del meu nas amb una sentor que cada vegada m'era més explícita. Sí, era de sang, de sang calenta. Ni tan sols podia dir de sang fresca. Era sang acabada de rajar. Ara n'estava segur.
El cervell em deia que pegara a fugir d'allí, però el cor el tenia tranquil. Tot i que no distingia bé les veus dels seients, tenien to de crida amatent, quasi que de bressola.

6 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

Ostres, quina por! Aquest lloc tan feréstec ja ho anunciava. L'escenari per a un crim. Però calia tenir, en aquest cas, la sang freda per continuar endavant i saber d'on venia l'altra, de sang.

Francesc Mompó ha dit...

Gràcies Helena per passar-t'hi. Ah, felicitats per les eleccions -em feu enveja-. Avui és un dia per a tots aquells carregats d'il·lusions que han volgut veure portes allà on només els havien posat murades. És això ser il·lús?.
Una abraçada

Helena Bonals ha dit...

Gens il·lús! Quina connexió més màgica entre els blocs i l'actualitat!!!

merike ha dit...

Ostres! Molt interessant! He de començar a seguir...

Carme ha dit...

Cada cop fa més por, aquest relat!

David ha dit...

Escolta nen....de matolls res de res...aço es una plantació en tota regla...plantació de la que fa riure...sou poc aspabilats en el teu poble...la formeta de la fulla inconfundible...un saludo del que mas se afeita de tu colegio.