dimarts, de desembre 01, 2009

LA XIQUETA DELS LLIBRES


Estava tot el temps sola mirant llibres. M'agradaven molt els llibres amb dibuixos i fotografies. Em passava les hores mortes mirant els animals que hi eixien. Sentia dir als meu pares que perdria la joventut amb tant de llibre. Un dia em van traure dels somnis i em vaig fer major, però una part de mi s'hi va quedar per a sempre. No havia perdut el temps, només havia perdut una dimensió.

5 comentaris:

- assumpta - ha dit...

I tant que no navia perdut el temps, ni res. Ben al contrari, havia guanyat i molt!

Les seves lectures l'havien dut a paradisos que només ella coneixia, aventures en nous mons que ningú mai haurà pogut viure com ella...
segurament havia fet realitat els seus somnis.

Bona tasca la que vas fer al museu de Figueres, eh?

Jo en tinc un munt de fotografies també de nines i juguets diversos del Museu de Verdú. És una delícia poder-se passejar per aquest munt de joguines, que gairebé són tresors.

=)

Francesc Mompó ha dit...

Sí, li he agafat el tremp a donar vida als objectes amb composicions literàries. Ja se m'estan esgotant, però m'ho he passat molt bé fent-ho.
Una abraçada
Salut i Terra

Joana ha dit...

Mai ningú no perdrà el temps amb un llibre a la mà. El món de la fantasia i la màgia la transportarien envers aventures imaginariess i llunyaness que la farien redescobrir el temps del temps més enllà del la realitat tangible. Temps per a viure i temps per somniar, temps al capdavall.

Helena Bonals ha dit...

"només havia perdut una dimensió": la de veure les coses com un adult, segurament.

Núria Talavera ha dit...

el món dels llibres em fascina, des de ben petita. Un apunt molt tendre i bonic, gràcies.