dimarts, de desembre 22, 2009

TANKA AL CAP DE CREUS


Banyes el front
en unes aigües còmplices
margalló i roca
i reps noves llunyanes
en un eco salat.

9 comentaris:

Carme ha dit...

Calma la mar,
en aigües compartides.
Roques esquerpes,
matolls supervivents
duen la sal als llavis.

sanset i utnoa ha dit...

quina sort que tenen la gent del nord del nostre país per poder gaudir d'uns paratges com els que descrius!

*sànset*

Francesc Mompó ha dit...

Carme, gràcies per fer una tanka germana a la meva.
Sanset, tenim un país petit però grandíssim
Salut i Terra

zel ha dit...

Se'm fa estrany veure mar, ara mateix només veig purpurines i àlbums i grapes i nens embogits...i cues, sort que diuen que no hi ha calers... en fi, bones diades!

Helena Bonals ha dit...

Em quedo amb la sinestèsia del final.

Joan-Carles Martí i Casanova ha dit...

Albira el mar
l'illa i la badia
barrella i sal
palmera de rabosa
remor de saladura

Elx, 23 de desembre de 2009
Bon Nadal i Bon Any Nou

La 'palmera de rabosa' és el 'margalló" a Elx. El 'margalló" és, per a nosaltres, el cor tendre de la palmera que es pot menjar.

Francesc Mompó ha dit...

Zel, el nostre país és estret i la mar sempre hi és.
Helena, sí, és una tanka de circumstància i més enllà de l'hermètica crida a la ciutat de d'Alguer jo també em quede amb el vers final.
Joan-Carles, gràcies per la tanka. Sí jo també n'he menjat alguns margallons de menut. Sempre és una evocativa que recupere quan veig palmeres; així com menjar dàtils de rabosa, tot i que foren astringents.
Bon nadal
Salut i Terra

Rafel ha dit...

i la palmavera* des dalt del Cap de la Caça albirant les veus que vénen a retrobar-se amb les de l'Alguer.

* Margalló en alguerès.

Nits ha dit...

Que maques les teves paraules i bell aquest paisatge. Tinc especial devoció per tot tipus contrastos i el Cap de Creus té això, la esquerpa roca grisa, amb la intensa blavor de l'aigua i el cel tranquil.