ETERNAL EQUILIBRI ENTRE L'ÈTER I EL LLAST
Música, per què em fuges quan m'encardina el cant
i retornes alada a les ignotes deus
des d'on albires orba l'enfonsament sagnant
per escarpat congost de sebollides veus?
O en pèlag amical quan es congrien lleus
els vuit vents de la rosa mestrejats pel llevant
delitosos del nauta, Tu m'esborres els freus
i deixes entre esculls el repte vacil·lant
de fontanes canores, melodia gojosa
entre sons de guitarra i volaines d'alosa,
que flairoses s'enlairen alliberant el llast
O pel mot la foscor d'un raonament cast
que amida sentiment en el domini vast
d'un fang consirós del judici que exposa?
dilluns, de maig 03, 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Gràcies pel regal que ens fas pujant els poemes de Viàtic Marí, és una autèntica sort entrar a ta casa i poder gaudir tant i tant...
Publica un comentari a l'entrada