DE L'AJUT DE LES DEU SIBIL·LES
Emmudit pel brumit sobtós de les celestes
onades d'un Olimp que se'm regira esquerp
sent com s'obri un freu d'afilades arestes
que la visió d'auba me l'allunya del verb.
Els implore el pontam per on humils les vestes
d'aquelles deu sibil·les, que en un acte superb
cremaren els oracles, em refacen les gestes
hagudes entre l'àngel i el regne de la serp.
dimarts, de juny 01, 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Jo crec que ja has aconseguit molt d'elles...
Potses valdrà la pena implorar una mica! :)
Una meravella!
Publica un comentari a l'entrada