diumenge, d’agost 29, 2010

EL BLOGAIRE ANÒNIM


EL BLOGAIRE ANÒNIM

El blogaire anònim és uno i trino, bé, no, aquesta definició ja està patentada per molts blogaires de temples diversos i poders estratificats. El blogaire anònim es mimetitza darrere la buidor del mot per fer tan transparent la seva identitat com generalment innecessaris els seus comentaris; no estic parlant d’aquell que no explicita la seva genealogia a sa casa. Ja els va bé utilitzar la llibertat individual com els vinga de gust. Moltes vegades diu més de la persona un malnom que tot un llinatge. No, no parle d’aquests. Parle del blogaire que es dedica a navegar per aigües privades la jurisdicció de les quals, òbviament, no li pertanyen. Són uns éssers que s’aprofiten del treball d’altri per estovar-se sobre la sorra d’una platja que ell no ha netejat, o per engronsar-se amb una hamaca que ell no ha penjat, no ha suat pujant pel tronc del cocoter, ni s’ha fet pols el palmell de les mans amb les punxes de les fulles mentre les podava.
Entre la diversitat d’aquests tipus de blogaires en veiem dos de molt definits.
Hi ha el blogaire que s’amaga darrere del nom per timidesa o per por, però té alguna cosa interessant a dir. O bé és una persona insegura, cosa que ens l’acostaria a la tipologia del tímid, i per tant no li acaba de créixer la decisió d’afirmar el que acaba d’expressar. Senzillament ho diu, i bé que li ha costat de dir-ho; fins i tot ha suat mentre ho escrivia i premia la tecla que posava en marxa el mecanisme. O bé és un blogaire covard i malintencionat que amb un estil més barroer o més refinat –segons li escaiga– qui s’amaga vilment darrere d’un nom sense nom. Potser que igual que molts malnoms s’ajusten perfectament a la persona que hi ha darrere, també ací l’anònim s’ajustaria a la definició d’apersona.
Aquest individu es permet el luxe d’entrar als blogs i des de darrere de l’antifaç embrutar projectes i somnis de la gent. Com que no està el pestell passat i la clau sí que roman al pany es creu en el dret de poder entrar-hi i fer una escampada de bytes com li vinga de gust: aquest argument no m’agrada, doncs és una estupidesa; aquest poema no em fa el pes, doncs tens una poètica simplota o d’asil d’ancians; aquesta narració és vulgar, doncs escrius com els adolescents de l’ESO; aquesta fotografia no és per a tant, doncs no tens gens de gust artístic; aquesta... aquest... tot, absolutament tot pot llançar-ho en orris perquè ningú no mai el descobrirà, ja que invisible.
Té realment el dret d’entrar a criticar a un lloc on no ha estat convidat a fer-ho? És com si anares pel carrer i pel fet que una persiana no t’agradara entrares a la casa en qüestió i començares a posar verd els amos. O si t’hi trobares la porta oberta, començares a redestribuir-los els mobles, o a dir-los que no tenen ni idea de decoració, o a tirar-los per cara les menges que compren o les pel·lícules que veuen. La invisibilitat no els dóna el dret de violar domicilis. Si jo entre en un restaurant i veig que algú demana un menú que no em fa, no hi vaig a dir-los que mengen malament; no seria massa correcte. O si em presenten una persona que des de la meva estètica no és massa agraciada, no trobe que fóra adequat dir-li: “mira que ets lleig/lletja.

13 comentaris:

McAbeu ha dit...

Sota aquest blogaire anònim que defineixes, el que es dedica a criticar només pel gust de fer mal, s'hi amaga una persona sense educació en els dos sentits del terme: No té educació perquè no coneix les bones maneres i no té educació perquè, generalment, és un ignorant incapaç de fer el poema que considera "simplot", la narració que titlla de vulgar i evidentment no té arguments per rebatre intel·ligentment els arguments que considera estúpids.
Et preguntes si "té realment el dret d’entrar a criticar a un lloc on no ha estat convidat a fer-ho?". Doncs jo diria que NO, que no en té.
M'ha quedat un comentari molt seriós, no?. Es nota que no m'agrada aquest tipus de gent. ;-))

Francesc Mompó ha dit...

Gràcies Mc, pels comentaris que has anat fent al decàleg que vénen a abraçar gran part de la tipologia dels blogaires. Sé que me n'hauré deixat alguns fora; també sé que en uns he estat més encertat i més inspirat que en altres, però si més no ha estat un divertimento literari d'estiu que espere que us haja entretingut.
Una abraçada
Salut i Terra

McAbeu ha dit...

Gràcies a tu per aquesta sèrie d'apunts que no només m'han entretingut sinó que m'han agradat molt. Exceptuant el primer i aquest d'avui, en tots els altres m'hi he vist, en menor o major mesura, identificat. ;-)
Em sap greu que s'acabi aquest exercici literari perquè, de veritat, que l'he gaudit molt però trobo que 10 és un bon número per posar-hi el punt i final.

Clidice ha dit...

Aquest blogaire anònim, amb maneres de troll, en realitat no és blogaire, perquè no escriu a ca seu sinó que defeca a ca'ls altres i a mi no em molesta ni molt ni poc, no se li'n fa cabal i tal dia farà un any :) En realitat es retrata a ell/a mateix. No et descuidis el blogaire paranoico-venjatiu, el que vist que no se'n surt d'imposar la seva opinió a casa dels altres aprofita la seva per "desenmascarar els dolents de la pel·lícula". Que és ben cert que tothom està contra seu ;)

Vida ha dit...

Quan he vist el títol del post, he pensat "Francesc m'ha llegit el pensament" perquè em rondava pel cap, després de llegir "el blogaire exhibicionista" i sentir-m'hi identificada com es podia unificar exhibicionisme i anonimat...timidesa i/o seducció: sempre és millor suggerir que mostrar. Però ara veig, després de llegir-ho, que els tirs van per una altra banda. Aquest anònim que ens descrius és covard, amargat i malintencionat, el pitjor de la blogosfera, sí, un autèntic paràsit.Però pens que té dret a opinar. Tenir-ho en compte o escoltar-lo ja és la responsabilitat de les víctimes: no ofen qui vol sinó qui pot, no? :)
Feliç diumenge.

Arlequí ha dit...

En primer lloc, discrepo del fet que els tímids no ens poguem expressar gaire amb els blogs, ans al contrari, almenys a mi, escriure em permet expressar-me més que mai.
En segon lloc, dels blogaries anònims que entren sense ser convidats i vénen a empastifar els posts jo n'he tingut uns quants, a mi personalment m'empipa que amaguin qui són, i no siguin capaços de donar la cara.

Francesc Mompó ha dit...

Clídice, bastant del blogaire paranoic està en el blogaire pestilent que vaig fer el primer de la sèrie.
Gràcies, Vida, per seguir els blogaires.
Senyoreta Valls, ha estat un plaer haver comptat amb vosté al llarg de tot el decàleg blogaire.
Una abraçada
Salut i Terra

Carme ha dit...

Hi ha persones anònimes o no, que tenen sempre a punt el mal rotllo. Tots tenim les nostres preferències i els nostres blogs habituals i les nostres opinions. I hi ha opinions que poden servir per contrastar, per reflexionar, per dialogar, però hi ha opinions només destructives. Jo no les entenc, ni anònimes ni signades. Que n'hi ha de les dues maneres.

Jo crec que hi ha algunes opinions o potser maneres de dir aquestes opinions que ningú té dret a dir-les. Jutgen i ofenen gratuïtament, sense cap aspecte positiu o creatiu. I que consti que no parlo pel meu blog que he tingut sort i no hi han apareut aquesta mena de persones.

Ha estat una bona sèrie, Francesc. Crec que tots com jo mateixa l'hem gaudit molt.

onatge ha dit...

Has fet un retrat robot amb gran mestria... Ara em fa por dir segons què o entrar sense haver estat convidat... a un blog. Estúpids n’hi ha d’anònims i no... Només intento dir i parlar com sóc, i com m’agradaria que em tractessin a mi. Crec que tinc alguna característica dels diferents retrats que has anat fent. Quedaria pendent què no agrada d’un blog, que en certa manera vol dir de la persona que hi ha al darrere, que no ha de ser estrictament necessari que agradi a tothom...

Des dels estels...
onatge

Enric Marco ha dit...

Jo sempre he cregut que el blogaire anònim que critica constantment i no aporta res hauria de ser ignorat totalment i si insisteix se l'elimina directament. Un bloc és, com dius molt bé, com una casa. Tothom és benvingut però si ve a fer mal és expulsat.

Jo n'he tingut d'aquests tipus i no és pot dialogar amb ells.

Francesc, molt bé per la sèrie.

Enric Marco

Vicicle ha dit...

Moltes felicitats per la sèrie, una pena que s'acabe. El que no sé és per què si un lloc no t'agrada el visites. Pots ficar la pota sense adonar-te -com crec que a mi em va passar- però, cony, crear polèmica gratuïtament és ben trist. Salut i l'enhorabona.

Francesc Mompó ha dit...

Carme, Onatge, Vicicle, moltíssimes gràcies per haver-la seguida. Ho he passat molt bé fent-la.
Enric, tot un honor rebre la visita d'home il·lustre -tot i que estiga vosté quasi sempre en la lluna, hhheehe-, professionalment parlant, clar està. Ja ens veurem en algun sarao a Ca les senyoretes un dia d'aquests. I si puc, havia de fer una xarrada a l'institut de la seva senyora.
Una abraçada a tots.
Salut i Terra

Rafel ha dit...

Bé torno de vacances i veig que la segona quinzena d'agost ha donat per fer les obres completes del blogaire.
Potser falta el blogaire que arriba a misses dites? o tal vegada el blogaire que no dorm?

;)

Salut