dimecres, d’agost 11, 2010

PALIMPSEST GOLAFRE

PALIMPSEST GOLAFRE


En la cruïlla del temps i la matèria,
allà on dorm el record o el desig,
en un palimpsest golafre
mil grans esperen impacients
la benedicció del sol
i el regalim de saliva als llavis.

4 comentaris:

onatge ha dit...

Els llavis seran la frontera del desig..., després de cada fruit ni el sol no sap què madurarà...

Salut camarada.
onatge

zel ha dit...

Ja les espero barrejades amb escarola i vinagre de mòdena...
Preciós poema!

Carme ha dit...

Francesc, crec que aconsegueixes que ens impacientem tots.

Desig de vermellor líquida i gustosa a les mans i als llavis.

Francesc Mompó ha dit...

onatge, zel, Carme, la magrana és un fruit que desperta la imaginació de qui el coneix. Gràcies per la vostra visita.
Salut i Terra