Entre tanta fulla,
un ocell,
fet de lleugeresa
i de silenci;
després el vol necessari
cel endins.
Però a la rama on es parà,
entre el verd i el blau,
deixà l'empenta de la bellesa
i l'espai obert
de l'ampla interrogació.
Pensades, intuïcions, desficis i isetes d'un queferós
3 comentaris:
un ocell viler prou eixerit per volar sense fer fresa no fos que algú el senti i li respongui
Si ens deixa lleugeresa i silenci... ja tenim la bellesa!
Elvira, Carme gràcies per la vostra presència.
Salut i Terra
Publica un comentari a l'entrada