dissabte, d’agost 21, 2010

EL BLOGAIRE TÍMID


EL BLOGAIRE TÍMID

Ja fa vora un any que té un blog. T’aniria molt bé. Jo que tu me’n faria un. És molt senzill i a tu t’aniria molt bé. Joan Joan és un individu amb molt poques habilitats socials. És per això que a força d’espentar-lo molt, moltíssim, acabà per obrir-se’l. Bé, li tiraren una maneta al principi perquè no sabia com començar-lo. Mira, digues-me quin animal t’agrada més i farem una entrada amb les característiques i una fotografia atractiva. Així no hauràs de dir res sobre tu. I triaren un tigre. Ho va dir perquè era un animal solitari com ell. Alhora de firmar el blog, es decidí també per dir-se Tigre.
Des de llavors, Tigre, que ja s’ha fet a navegar per les turbulentes aigües de la xarxa, entra tots els dies a tafanejar pels dels altres. De tant en tant publica algun altre post, majoritàriament sobre animals, que és menys compromès, però el seu repte, allò que en realitat voldria superar, és passar als blogs dels altres.A poc a poc ha anat fent-se amb una llista de seguidors per anar visitant-los. Tanmateix, no és capaç de vèncer aquella por que l’atenalla. Agafa el ratolí i obre una adreça. El primer que fa és mirar si la línia de davall marca l’existència d’algun comentari. Necessita veure què diuen els altres sobre el que hi ha publicat. Si hi ha intervencions, no les obre encara. Sent com una fiblada estranya li fueteja la medul·la de dalt a baix. Té la sensació que li suen les dents i li ve salivera a la boca. Llig detingudament el post. Però la seva ment ja ha començat a fer provatures. Li diré que és molt interessant el que ha escrit. No, això no, que sembla que és posar-ho per quedar bé. I si jo li escric que és encertat el que ha dit i als dels comentaris no els ha agradat? Jo quedaria com un simple. No, és millor que continue llegint i en traga una opinió madura. Però és que d’aquest tema no en sé massa, com vaig a poder opinar-hi amb dignitat? Crec que el deixaré córrer i n’obriré un altre. Espera, què faig? Anava a tancar-lo sense acabar-lo de llegir ni obrir els comentaris. Com que aquesta nova decisió se li superposa a l’anterior, l’acaba de llegir en diagonal, fa amb el cap com si l’haguera entès del tot i l’haguera assimilitat dintre del paradigma de cultura que ell té, i en un acte d’heroisme obre els comentaris. Ho havia fet inconscientment sense respirar i s’adona que acaba de d’expulsar tot l’aire que retenia als pulmons. Allò li provoca una lleu baixada de tensió que fa que les lletres li ballen una mica mentre llig els missatges. Es nota incapaç d’entendre’ls bé, però li fa la impressió que quasi tots estan en desacord amb el que diu el post. I ell que anava a dir-li que estava molt bé. Encara se sent més marejat. Fixa la vista a la pantalla i veu que el cap comença a rodar-li. Trau forces d’on ja no li’n quedaven i amb el ratolí fa desaparéixer l’enemic. Gira el cap i respira a fons. A poc a poc va refent-se. Es nota les mans suades i s’aixeca a rentar-se-les; ja posats es renta la cara també. Es mira a l’espill i es compadeix, després s’empipa, i al final s’omple de decisió. Serrant dents i llavis torna a seure davant l’ordinador. Amb un esforç suprem obre de bell nou el mateix blog. Colpeja les tecles amb ràbia, com si així anara carregant-se de raó. Jo també li diré que no m’agrada el que he llegit i que no hi estic d’acord. A mesura que se li va concedint el passaport d’entrada va rebaixant el retret. Bé, li diré que no ho acabe de veure clar del tot. Sí, li diré això i així veurà que sóc una persona amb criteri. I torna a llegir els comentaris que estan diametralment en contra. I vol reaccionar i oposar-se de bell nou. I la contradicció el paralitza. Torna a suar, mans, dents, aixelles. I si li ho dic amb un anònim? No, ja no és capaç de decidir-hi res. El sistema nerviós autònom li ha pres la plaça al central. Sua i es mareja. Ho veu tot negre. El temps li ve just per tancar la pantalla mentre es retrau la malaltissa timidesa.

10 comentaris:

Elvira FR ha dit...

Pobrissó blocaire tímid! es nota que s'ho passa malament....potser no li ha anat gaire bé triar el tigre...amb un conillet espantadís ja faria....gràcies Francesc una galeria de blocaires estupenda, si el pestilent es feia un pèl odiós aquest em provoca compassió!

Arlequí ha dit...

Ostres, m'has fet recordar com era jo fa anys, abans del blog. M'haurien d'haver donat el premi a la tímida més tímida del món. Per això em faig dir l'Arlequí, el meu alter ego parla per mi :)

Tigre ha dit...

No fou exactament aixina, però vaja... anem superant la timidesa. Gràcies per parlar de mi.

Francesc Mompó ha dit...

Elvira, era una manera de les mil possibles d'enfocar un personatge tímid.
Arlequí, com a professora hauràs de deixar permanentment la timidesa a una banda; sinó els adolescents se'ns menjarien.
Tigre, hahhahah, aquesta és molt bona.
Gràcies a tots per passar per ací.

McAbeu ha dit...

Ostres, quin patiment!. Estic d'acord amb l'ELVIRA, el nom no li escau gens.
Un altre retrat magistral, no em fa gens de vergonya dir-t'ho. ;-DD

Vicicle ha dit...

Molt bona. Pobret, més que tigre deuria dir-se "tigretón", qualsevol se'l menjaria a la xarxa. Bé, no sé… a lo millor… però no… què va… el cas es que si… Bueno, va, però no digues que he segut jo. Quadern de vacances ANAYA: el blogaire noctàmbul, el jubilat, el no comment, el wikipedista, el "inasequible al desaliento", el minimalista, el críptic, el guaita o "Openblog" i com no, el superblogaire. Salut.

zel ha dit...

Pobret, quina peneta que fa, l'haurem de destapar, conye!

Gabriel ha dit...

Curiosa i magistral manera de retratar la tipologia de blocaires.
Cal dir que de blocaires n'hi ha tants i tant diferents com persones formen la catosfera.
Però, si em permets te'n citaré uns quants més per si et ve gust fer-ne el retrat:
El passiu, l'hiperactiu (que crea events blocaires), el crític, l'irònic, el blocaire que parla d'altres blocaires, el polític (que gairebé podria crear un partit), el comentarista (que només escriu per comentar notícies i poc se sap d'ell mateix), els qui s'amaguen rera un àlies...
L'extrovertit (gairebé exhibicionista) que fa del seu blog una finestra més de la seva vida explicant-nos amb tota mena de detalls l'excursió dominical amb la iaia per anar a buscar bolets...
En fi, Francesc, si vols fer tota la col·lecció crec que tindràs feina.
Salut i endavant!

Francesc Mompó ha dit...

Gràcies Mc, anem fent.
Vicicle, Gabriel, prenc nota i hi anirem pensant. Moltes gràcies.
Zel, sí, fa pena. Tot i que no siga l'únic arquetip de blogaire tímid, ens pot servir com a referent marcat.
Salut i Terra

Carme ha dit...

Tímit i cagadubtes, pobre tigre!

Si que fa peneta, però el que és segur és que el blog li anirà de conya. Si n'hi ha de blocaires tímids! Un munt!