ELEFANTURU

He estat tota l’eternitat esperant-ho. He rebut el joc dels infants i el dinar familiar. Tot ho he suportat estoicament. Res no he dit mai. Fins i tot m’he acoblat, granet a granet, a les corbes impossibles de les joves més sensuals que han passat per la platja. He sentit pujar-me la temperatura quan, bocaterrosa, m’han oferit pits i sexe. He compartit silent les confessions més agosarades i els testaments més fingits. Tot ho he aguantat sense cap protesta; ni les pilotades dels xiquets, ni la indecència dels gossos, ni tan sols he dit res quan les màquines m’han llaurat la pell per fer-hi neteja.

Ara, però, tot serà distint. Aigua i pala, espàtula i paciència, tot creació, ha vingut l’hora de la meva efímera naixença. Jo, l’elefanturu dels nous temps, trompa en alt, us salude.

138è joc literari proposat per Tibau