Fou en anar a girar la revolta de la carretera a l'eixida del poble. Se sentí impel·lit per una força que no va poder controlar. Agarrà fort el volant i va deixar que el cotxe es desviara i es parara davant d'aquella casa. Havia aparegut de sobte. Haguera jurat que un segon abans no hi era.
Tot i que finia el 2009, al davant se li acabava d'encetar la dècada dels seixanta del segle anterior.
Baixà del cotxe i...
.bmp)
.jpg)
.JPG)
.JPG)
.jpe)
5 comentaris:
S'assegué una estona contemplant el sol de mitja tarda allà a l'horitzó amagant-se rere la carena. Es mirà les mans i les veié arrugades, ennegrides per el sol, per la feina del camp, pels anys...
La vida passa volant, va xiuxiuejar...ahir jugava davant d'aquesta casa, avui m'ho miro tot amb la distància que el temps posa entremig. Avui explicaré a la quitxalla que no deixi de jugar ni un instant.Que la vida és un joc i que cal apuntar-s'hi!
i… volgué imaginar-se els usuaris de les tres classes de cadires: l’avi en el balancí, “matant” el temps, la parella en les dues cadires blaves, descansant a l’estiu amb “els plats nets cap per’vall”, i el jove en el sofà de gust més que dubtós, però que pel que fa al cas, volia ser autèntic, era arrencat d’un cotxe vell. De fet, la finestra tancada ja podia indicar que no n’hi havia cap, de “resta del dia” sota aquell porxo, per més cadires que hi hagués, totes envellides a la seva manera, totes simbolitzant la contemplació. I de sobte, va retornar a finals del 2009, i de la fotografia mental que havia fet de l’escena li va sortir aquest escrit.
Aixo pareix una foto de la brigá del 21.
La dona va comentar als companys de sèrie: -Guaita, per allà vénen uns altres tocats del bolet.
Després d'enviar-los a acaçar bolets pel més feréstec dels barranquets, s'han ficat dins la casa i encara s'estan fent un bon tip de riure.
Publica un comentari a l'entrada