No sé en quin moment d'aquesta història vaig prendre les regnes del meu destí. No vaig ser jo qui va començar. M'hi va forçar alguna cosa.
És estrany com en certes circumstàncies exprems el temps i ets capaç de pensar en uns segons el que necessitaries una bona estona en un altre moment. A tot li pegava voltes mentre passava per davant dels seients. Volia tornar a oir veus que em digueren alguna cosa. No era valent, però no em veia amb ànims de deixar de fer el que feia. Calia anar fins a la fi. Saber què era tot allò. Vaig arribar al costat de les cadires. L'olor pareixia eixir de la casa. La porta no estava tancada...
És estrany com en certes circumstàncies exprems el temps i ets capaç de pensar en uns segons el que necessitaries una bona estona en un altre moment. A tot li pegava voltes mentre passava per davant dels seients. Volia tornar a oir veus que em digueren alguna cosa. No era valent, però no em veia amb ànims de deixar de fer el que feia. Calia anar fins a la fi. Saber què era tot allò. Vaig arribar al costat de les cadires. L'olor pareixia eixir de la casa. La porta no estava tancada...
.bmp)
.jpg)
.JPG)
.JPG)
.jpe)
1 comentari:
I què vas veure? Què et va dictar el destí que fessis?
Publica un comentari a l'entrada