Sol. Magnífic. Corona al cap i ales a l'esquena, t'has encimbellat. Dalt de tu, l'atzur, un cel net i amable; als teus peus, a males penes un punt de contacte amb la matèria sobre una teulada que t'enveja i es fa llança. Tu, trompeta als llavis i vent cansat al darrere, què anuncies?
divendres, de desembre 04, 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Manté un equilibre perfecte entre l'atzur del cel. La seua lleugeresa i solitud enmig de tanta tranquil·litat acompanya la llibertat del vent, sembla que la proclama. Quina enveja!
No sé si este Herald serà el de "L'informatiu", però a tu com herald no se te dóna malament, ànim amb esta aventura i enhorabona per l'article de La Iseta, crec que has encertat. Mira l'article d'escola valenciana de Requisit Lingüístic, crec que a banda d'eixir a la pàgina web d'escola valenciana ix al Levante, te molt a vore amb el teu.
http://www.escolavalenciana.com/noticies/detall/1069/valencia-i-requisit.
He penjat un altre al meu Bloc.
Em recorda Vinyoli al poema "Gall":
Penell tocat per l'aurora,
al cim de tot de la flama,
pausadament gira el gall.
Jo crec que es tracta de l'herald de la poesia, allò que ens tiba amunt.
Publica un comentari a l'entrada