dimecres, de desembre 16, 2009

HOMENOTS: CA LES SENYORETES

Hi ha un paratge paregut al Shangri-La de la novel·la de James Hilton (1933) i que portà al cinema Frank Capra (1937). Aquest lloc es troba als peus del Benicadell, al poble d’Otos (la Vall d’Albaida). Otos és un poblet d’uns 500 habitants on hi ha l’hotel rural Ca les Senyoretes.
Ca les Senyoretes és un casalot de finals del segle XIX que l’escriptor Joan Olivares i Assumpció Olivares, amb l’ajut de les filles adequaren per a la funció d’hotel rural.
Que per què un homenot a un hotel rural? Doncs perquè han sabut mantenir tot el casalot amb l’encís primigeni finisecular i li han afegit, sense transgressions, les comoditats necessàries per a la funció actual. Han deixat les mateixes amplíssimes habitacions amb el nom de cada senyoreta que les havia habitades, renunciant a multiplicar per dos el nombre d’elles; cosa que hagueren pogut fer perquè hi ha espai de sobra.
Ca les Senyoretes és homenot a més a més perquè Joan Olivares organitza pràcticament tots els mesos nits temàtiques en què, a banda d’assaborir les bones menges de la cuina d’Assumpció, van escriptors a presentar les seves obres i parlar-ne, cantants i grups musicals a fer acústics, especialistes en micologia on ofereixen tot un sopar a base de bolets, pilotaris, pintors, astròlegs...
Ca les Senyoretes mereix també ser homenot perquè és el centre d’on naix la ruta dels rellotges de sol que envaeix el poble. Rellotges generats per l’ingeni de Joan Olivares amb col·laboració d’altres artistes plàstics. Cal dir ací que Joan Olivares, a més de ser un magnífic escriptor, és també una de les màximes autoritats europees en rellotges de sol.
Ca les Senyoretes mereix ser homenot per la calidesa que t’envolta des del mateix moment que creues el llindar. Una calidesa personal que es complementa amb el gust que han tingut amb la decoració, i amb la meravellosa vista del Benicadell que s’aprecia des de la terrassa de l’hotel.
Ca les Senyoretes mereix ser homenot per la companyia que hi sols trobar sempre, i per la càlida i interessant xarrada que et puga fer l’amfitrió, ja siga per a parlar de rellotges, de lletres, o senzillament de la comarca.
Doncs sí, a Otos (la Vall d’Albaida) hi ha un Shangri-la que paga la pena de fer-hi pelegrinatge per gaudir-lo.

Ps. Allí se celebrarà la tardor de 2010 l'encontre gastronòmic d'escriptors: Els bolets literaris ( l'Anguila Literària de 2009 tindrà continuïtat a la Vall d'Albaida).

5 comentaris:

Joana ha dit...

Mai no havia sentit parlar d'aquest lloc, però l'apuntaré i veurem si hi ha sort per a poder visitar-lo. Tot i que em sembla que el tinc una mica lluny.
Mil gràcies.

Anònim ha dit...

l'encís primigeni finisecular...hivahí!! T'ha faltat posar que a voltes també hi és el Natzari.
Au

Mercè ha dit...

Encara que desenquete a Natzari per enviar-te un missatge al blog, totalment d'acord amb l'homenot per a Ca les senyoretes.
I sí, ha de ser una mena de Shangri-la per això els mòbils no funcionen i les nits són tan llargues.
Un petonet

Mercè ha dit...

Hahaha, Anònim just en el moment que publicava has escrit sobre Natzari, com jo. Hahaha.
QUE PARLE NATZARI!

Baraula ha dit...

Em sembla que per Nadal, pot ser un bon regal, per dur-hi algú... Ho investigarem. Gràcies per la descoberta.