dilluns, de novembre 30, 2009

GESTOS


Se'm fonia la paraula entre els dits
mentre em creixia l'amor o l'odi;
orfe de mans m'elevava,
però la terra ofegà el pensament
en una aigua sense accents ni sintaxi.
El fang clevillà la posa,
el gest relliscà mut per la pàgina
i es dibuixà en naixença.

6 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

Sense cos: sense paraules, orfe de mans, el pensament ofegat (l'aigua ofega "els accents i la sintaxi"), el fang clevilla la posa ("l'amor o l'odi"). Però el gest mut es dibuixà en la pàgina on escriu la veu poètica aquest poema.

La fotografia inspira molt. Aquestes fotos les fas tu o corren per la xarxa?

Francesc Mompó ha dit...

No, són fotos que vaig fer l'estiu passat en un viatge pel nord de Catalunya i per la Catalunya nord al museu del joguet de Figueres.
Cal conéixer el país de sud a nord i de ponent a llevant per no perdre les arrels
Una abraçada
Salut i Terra

Carme ha dit...

Això és un luxe, poema i interpretació! :)

Olga Xirinacs ha dit...

Quan un poeta llegeix un altre poeta i li agrada (aquest és el cas), llisca per les paraules, confiat en un bon aterratge.

Francesc Mompó ha dit...

Carme i Olga, els vostres comentaris sí que són un luxe per a mi. Genoll a terra davant les dues dames.
Salut i Terra.

Joana ha dit...

Jo també hi he fet un vol pels versos del teu poema.
Fantàstic!!!