DE L'ALBA CONSIRÓS PRESENT FA COBEJANÇA
Polsim de mar el temps que ara papalloneja
com espectre salat per damunt de l'estança,
el present se'm desfà pels ulls i el vent l'oreja
sabedor del destí via omega amb frisança.
De cresol mil·lenari en desfermada dansa
s'allibera el passat, païdor ferm que assetja
en els límits del somni volguda aliança
que en càbala marina el nauta orsant s'albeja.
dimarts, de maig 25, 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
El temps és un tema inacabable. El present sempre se'ns desfà.
Caram noi, sembles un ÉSSER sortit del mar i parles amb la sàviesa de les profunditats marines-o no...-.
Salut i combat.
onatge
Publica un comentari a l'entrada