El Viàtic Marí és el poemari amb què vaig guanyar el premi La Forest d'Arana allà pel 93 i eixí publicat al 94. Com que se'n féu una edició limitada i ja no es pot trobar enlloc (tret d'alguna biblioteca; o allà on dormen els llibres oblidats), els aniré penjant sota l'etiqueta del títol. Ho faré amb el mateix ordre que apareixen els 24 poemes al llibre.PRIMERA APROXIMACIÓ VIÀTICA
Sol, cap al gran silenci de vastes serenors
amb ferma voluntat d'aprofundir la gruta,
bressol on els designis em preparen la ruta
de l'intangible freu, defensa dels albors.
Vaig, parell a tu, Ulisses, pels viaranys del mot
solcant sobre la mar blanca per on tranquil·la,
fent camí de retorn, el nauta no vacil·la
sabedor que la llum li deixatarà el llot.
Així breu d'equipatge i per sobre l'escull
d'uns càntics de serenes que l'oïda afalaguen
cercaré en el record les imatges que vaguen
quan m'aboque curós a la platja de l'ull.
.bmp)
.jpg)
.jpg)
.JPG)
.JPG)
.jpe)
5 comentaris:
El dia ens porta sempre novetats, i aquesta èpica marina conté la força dels clàssics. Felicitats pel premi, encara que llunyà. La poesia és eterna, com Ulisses.
Jo sóc un dels afortunats que ha llegit el teu llibre.
Fa tres anys el vaig descobrir a la biblioteca del meu poble.
De vegades m'agrada tornar a fullejar-lo.
Salut i terra!
Paraula de comprovació: SAULT, quasi SALUT, quina conincidència)
"Vaig, parell a tu, Ulisses, pels viaranys del mot": a través del vers porta a terme una odissea la veu poètica.
"quan m'aboque curós a la platja de l'ull": "uns ulls plens de mar" que deia el títol d'un llibre.
(Com que no sé on trobar els teus poemaris, em sembla molt bé que publiquis aquest aquí).
Olga, te l'he deixada al teu blog. Sí, és un poemari de closca clàssica.
Calpurni, gràcies per la teva generositat.
Helena, és un plaer per a mi el teu interés; una abraçada
Gràcies a tots tres.
De vegades em deprimeixo amb google ...
Has escrit un llibre de poemes, felicitacions pel premi!
Publica un comentari a l'entrada