Tenia un poc abandonades l’entrades als restaurants que (a)paguen la pena; dissabte 29-V-10, l’atzar, però, va fer que anàrem a dinar a un lloc que per unes raons o d’altres havíem anat aparcant. El mateix atzar que ens l’ajornava ens hi va dur.
Ca Clareta està a la Vall d’Albaida, a Rugat, un poblet a qui el Benicadell serva en tranquil·litat.
Tant els ajardinats exteriors com l’amable decoració interior fa que t’impregnes del benestar del llogaret i et transportes a una època on les presses encara no s’havien inventat.
La cuina és una excel·lent barreja de tradició i de modernitat, mantenint el millor de cada cosa. Conserva el sabor i la presentació de les menges pretèrites i s’actualitza amb tocs d’exquisida avantguarda sense caure en el concepte buit i volàtil; els plats són abundants.
Per a aquells que no porten-hi un criteri fet paga la pena deixar-se aconsellar per la mestressa o per Clareta, la filla; tant pel que fa a les menges com a les bevendes.
La relació qualitat preu és molt bona. Si fa o no fa, uns 30 a 35 € per persona.
Nosaltres n’érem 4 i demanàrem l’amanida Clareta, formatge amb melmelada de figa, coqueta de foie amb ceba caramel·litzada, un suc de rap (caldereta) per a dos –d’on menjàrem els quatre–, un entrecot de bou a la pedra aromatitzat amb romer. Tot regat amb un jove Ribera del Duero molt aconseguit (Austum) i unes postres casolanes boníssimes.Ca Clareta és un altre restaurant que (a)paga la pena.
Ca Clareta està a la Vall d’Albaida, a Rugat, un poblet a qui el Benicadell serva en tranquil·litat.
Tant els ajardinats exteriors com l’amable decoració interior fa que t’impregnes del benestar del llogaret i et transportes a una època on les presses encara no s’havien inventat.
La cuina és una excel·lent barreja de tradició i de modernitat, mantenint el millor de cada cosa. Conserva el sabor i la presentació de les menges pretèrites i s’actualitza amb tocs d’exquisida avantguarda sense caure en el concepte buit i volàtil; els plats són abundants.
Per a aquells que no porten-hi un criteri fet paga la pena deixar-se aconsellar per la mestressa o per Clareta, la filla; tant pel que fa a les menges com a les bevendes.
La relació qualitat preu és molt bona. Si fa o no fa, uns 30 a 35 € per persona.
Nosaltres n’érem 4 i demanàrem l’amanida Clareta, formatge amb melmelada de figa, coqueta de foie amb ceba caramel·litzada, un suc de rap (caldereta) per a dos –d’on menjàrem els quatre–, un entrecot de bou a la pedra aromatitzat amb romer. Tot regat amb un jove Ribera del Duero molt aconseguit (Austum) i unes postres casolanes boníssimes.Ca Clareta és un altre restaurant que (a)paga la pena.
8 comentaris:
Francesc només em queda dir Bon profit! Llàstima que ja he dinat i pres cafè i arribo aquí em trobo amb el teu menú gastronòmic i de bona vida. Segurament que jo, per aquelles coses de que cada terra fa sa guerra, només canviari el vi, posari un negre Priorat.
Salut i bon menú!
onatge
Ja sé qui es va menjar el bou:)
Paure qu'aici n'aguèrem pas tant d'astre , que dos plats :
-escudèla de la mar ambe doas cambas quilhadas , ensalada, e pastis de salmon ambe maionèsa ròsa.
-esquina de merluça frèsca, plegada dins un pascadon tèunhe.
-un dessèrt ambe de chantilly sus majofas e tròç de glaçet als fials de caramèl.
Uèi tot es dins la color e los dessenhs sus l'assieta, d'un biais: novèla escòla culinaria.Venes pas per minjar, non, mas venes per te remirar una exposicion de pintraduras modernas...
Lo prètz!!!!
Lo repais de l'ase: a mai, per beure, paure de nosautres, una mitat de veire de blanc (picant), una mitat de veire de roge, e un cafè.
A qu'oblidavi un pissarèl de Kyr en aperò. Aquò's tot... Risca pas ges.
Cossi dire la sala es comola!, lo repais costa 37 euro los dos plats , e lo beure a 15 euro .
Sia 52 euro per cadun.
La fèsta de las maires a la Ròsa del Vent , de Labarthe/ Lèze nos daissa espantats, per dos: 104 euro . Per minjar mens bèl qu'a l'ostal...Mas "pòdser" que sem pas modernes .
Una vergonha de mai dins un païs que se crei al centre del gost de la planèta.
Tot aquò per dire que sètz benastrucs , en çò vòstre , de trobar encara d'aubergas coma "ca clareta".
onatge, tenim vins molt bons; també al País Valencià tenim el Trilogia, o Venta del Puerto o Cerimònia que són caldos negres boníssims.
Pam i dit, tot i que el compartírem, la major part me'l vaig cruspir jo.
manjacostel, si algun dia passes pel País Valencià, no deixes d'anar-hi; paga la pena (ah, i ens empassàrem dues ampolles de vi negre, unes cerveses i els licorets finals, tot pel mateix preu. Ben atesos i tranquils9
Salut i Terra
Com vos cuideu!
Hi anirem.
Salut, patria, menges i bevendes.
Jo corrobore tot el que diu Francesc: Ca Clareta paga mooolt la pena. El millor de tot, la melmelada de figa, però en companyia del gelat de iogurt :)
Si en Pavlov visqués no necessitaria gos, en tindria prou amb furonejar per ací.
Maria, tu també fores afortunada.
Rafel, els gossos de Pavlov i jo també cada vegada que ho recorde.
Salut i Terra
Publica un comentari a l'entrada