SI LA DRECERA FOS SIRGA DE VIA
Si pels signes novells membrança de perduts
símfons alats haja o del pèlag silent
l'albor copada em bega en cenacles astuts
lla on el cor s'arrecera i tasta el bo i el dolent,
dret llançaria el nauta al bri fosforescent
guardià del portell de vells castells retuts
qui guarnit de motor sense velam al vent
solcaria en l'asfalt amb la sal pels vinguts.
.bmp)
.jpg)
.jpg)
.JPG)
.JPG)
.jpe)
2 comentaris:
Poema de forta complexió atlètica, de robustesa desafiant els elements adversos per avançar amb la lletra cuirassada.
Que bonic! tenen un ritme que se t'emporta més enllà de les paraules i significats.
Em sembla una sort que ens els acostis fins aquí. Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada