SARA LA DONA SENSE ATRIBUTS és l’obra guanyadora del XVIé Premi de Literatura Eròtica de la Vall d’Albaida 2009, de l’autor alcoià Carles Cortés.
La novel·la ens conta la història d’una dona de cinquanta anys que un dia decideix donar-se una alegria i contacta amb un prostitut que s’anuncia a la premsa. La protagonista acabarà enamorant-se d’un individu que la farà esdevenir una dona sense voluntat i l’arrossegarà a una llarga estada per l’infern fins que, degradada com a ésser humà i a punt de ser anorreada, és ajudada per uns amics. Tot aquest procés de destrucció del personatge, amb una passejada per la psicologia d’una dona madura, ens l’ofereix l’autor en la perillosa tècnica de narrar en segona persona; mecanisme que ens podria carregar com a lectors si no haguera tingut l’habilitat de repartir el receptor en diversos personatges que hi intervenen, i així aconseguir un aire de coralitat que fa que la contínua interpel·lació a un tu es repartesca convenientment i ens refresque la narració. És com si cada vegada que es dirigeix a un dels personatges, començàrem de nou la trama. Aquesta manera de narrar ens acosta a una oralitat que ens obliga a estar més prop dels personatges. És l’encert d’un autor amb la mà trencada com a escriptor en general i especialista en el tractament de personatges femenins.
A més a més, aquesta novel·la està farcida d’altres elements que ens la fan molt atractiva i que no entraré ací a explicitar la relació que mantenen amb la trama i amb els personatges perquè aquesta entrada no es faça massa extensa; i que a més a més pertanyen al plaer de la lectura. Tots els capítols porten per títol una cançó d’Edit Piaf; els noms d’alguns personatges mantenen estreta relació amb els homònims bíblics i ajuden a entendre millor el que passa, també la tasca de traducció de L’home sense atributs de Robert Musil.Tot plegat fa d’aquesta obra en què se’ns mostra la davallada a l’infern de la protagonista una magnífica novel·la; obra que podria encabir-se més en el gènere psicològic que en l’eròtic.
La novel·la ens conta la història d’una dona de cinquanta anys que un dia decideix donar-se una alegria i contacta amb un prostitut que s’anuncia a la premsa. La protagonista acabarà enamorant-se d’un individu que la farà esdevenir una dona sense voluntat i l’arrossegarà a una llarga estada per l’infern fins que, degradada com a ésser humà i a punt de ser anorreada, és ajudada per uns amics. Tot aquest procés de destrucció del personatge, amb una passejada per la psicologia d’una dona madura, ens l’ofereix l’autor en la perillosa tècnica de narrar en segona persona; mecanisme que ens podria carregar com a lectors si no haguera tingut l’habilitat de repartir el receptor en diversos personatges que hi intervenen, i així aconseguir un aire de coralitat que fa que la contínua interpel·lació a un tu es repartesca convenientment i ens refresque la narració. És com si cada vegada que es dirigeix a un dels personatges, començàrem de nou la trama. Aquesta manera de narrar ens acosta a una oralitat que ens obliga a estar més prop dels personatges. És l’encert d’un autor amb la mà trencada com a escriptor en general i especialista en el tractament de personatges femenins.
A més a més, aquesta novel·la està farcida d’altres elements que ens la fan molt atractiva i que no entraré ací a explicitar la relació que mantenen amb la trama i amb els personatges perquè aquesta entrada no es faça massa extensa; i que a més a més pertanyen al plaer de la lectura. Tots els capítols porten per títol una cançó d’Edit Piaf; els noms d’alguns personatges mantenen estreta relació amb els homònims bíblics i ajuden a entendre millor el que passa, també la tasca de traducció de L’home sense atributs de Robert Musil.Tot plegat fa d’aquesta obra en què se’ns mostra la davallada a l’infern de la protagonista una magnífica novel·la; obra que podria encabir-se més en el gènere psicològic que en l’eròtic.
5 comentaris:
Apuntat queda, més si és psicològic! Gràcies!
Me l'apunto també! :)
L'he anat a comprar. El llegiré aquests dies...necessitava alguna lectura d'estiu :)
I de passada he encarregat Pell de pruna :)salut i mercès!
Celebre el teu interés, Joana. De segur que et faran el pes. Són dues formes distintes d'encarar la novel·la eròtica. Allà pel maig de l'any vinent eixirà "Somniant amb Aleixa" que és la guanyadora d'enguany (els autors som Mercè Climent i Jo) espere que continues tastant el gènere i que també t'agrade.
Bona lectura i Salut i Terra
Totalment d'acord amb el que dius. Jo també l'he llegit i el recomano.
Publica un comentari a l'entrada