dissabte, d’agost 07, 2010

UN OCELL VILER

UN OCELL VILER

Entre tanta fulla,
un ocell,
fet de lleugeresa
i de silenci;
després el vol necessari
cel endins.
Però a la rama on es parà,
entre el verd i el blau,
deixà l'empenta de la bellesa
i l'espai obert
de l'ampla interrogació.

3 comentaris:

Elfreelang ha dit...

un ocell viler prou eixerit per volar sense fer fresa no fos que algú el senti i li respongui

Carme Rosanas ha dit...

Si ens deixa lleugeresa i silenci... ja tenim la bellesa!

Francesc Mompó ha dit...

Elvira, Carme gràcies per la vostra presència.
Salut i Terra