Si no són bous, són joneguets; amb aquesta dita, la saviesa popular, que no entén d’estructures políticament correctes, vol asseverar que alguna cosa de realitat hi ha allà on ha posat l’ull. Si el que està veient, escoltant, o simplement oint, li sembla un bou, és que segurament serà un bou; o si no l’és, com a mínim és un jònec, que al cap i a la fi està destinat a ser, tard o d’hora, un bou; i ja se li veu la traça.
Si us ve de gust continuar llegint feu clic.
4 comentaris:
T'he llegit aquest matí fullejant (bé, millor seria dir "finestrant") les notícies al ordinador. Estem vivint un estat d'amenaça sistemàtica -TV3, educació, valencià, sanitat i ajuts socials…- al que és l'essència de la democràcia: l'harmonia de contraris. A més, pel que sembla, darrerament tenen tal urgència, que van directament al bou sense passar pel jònec. Salut.
A veure quan serà que els bous o joneguets siguin una bona notícia!
Amb els veïns que tenim sembla impossible.
A veure quan serà que els bous o joneguets siguin una bona notícia!
Amb els veïns que tenim sembla impossible.
Vicicle, Carme, amb aquest veïnatge és impossible fer sopar junts; volen la mare i els pardalets.
Salut i Terra
Publica un comentari a l'entrada