.JPG)
De bell nou, després de les vacances d'estiu, tornem amb la columna La iseta, al diari digital L'informatiuHi va, hi! Amb aquesta interjecció impròpia els valencians expressem un estat de sorpresa gran. Quan davant d’una situació que no cal ni parar-se a examinar perquè l’animalada que acabem de veure, d’oir o de llegir supera qualsevol raonament lògic i salta del món de l’anàlisi al dels sentiments sobtats, ens surt expel·lida –valga la redundància– quasi com una necessitat fisiològica: com un esternut, un colp de tos o qualsevol altra convulsió que el cos tinga necessitat d’exhultar.
Si us ve de gust continuar llegint feu clic.
.bmp)
.jpg)
.JPG)
.JPG)
.jpe)
5 comentaris:
No la coneixia aquesta!
I em sembla força útil pels temps que corren. En sentim tants de disbarats i despropòsits, que la podríem dir un munt de cops cada dia.
Bon dia Francesc!
M'ha agradat el teu article ( blogaire pilota), no coneixia aquesta expressió i això que el meu pare es nascut a València!! però clar va venir de petit a Barcelona i es va perdre cosetes...
:)
La desconeixia per complet, ara, però, la utilitzaré quan isca Camps fent "sermons".
el mal és que em temo que la deveu estar fent servir tothora no? a vore si la gastareu!
Carme, així és Carme, així és.
Natàlia, és una expressió més, però cal servar el tresor del llenguatge. És l'única cosa que podem compartir i que és ben nostre.
Carles, doncs no pararàs d'amollar-la. Tenim un país de venedors de fum.
Clídice, no ho saps tu bé, però aquests com qui sent ploure; els la refanflimfa tot, cavall i picador. Ara, que serà perquè ens ho meresquem
Publica un comentari a l'entrada