dimecres, de setembre 01, 2010

PITS PETRIS


PITS PETRIS

Se't veu encara el desfici dels dits;
volien amagar-te amb aigua i pols
i condemnar-te pels segles
a la duresa vertical de la murada.
El foc de la sang recuperà el gest
abans que la carn fos pedra.
La rebel·lia de les mans
repta eternament l'ull
masegant les pètries mamelles.

3 comentaris:

Carme ha dit...

Té un fons com tràgic, però que fnalment fa somriure. M'ha agradat, Francesc!

onatge ha dit...

Un poema que m'ha deixat sense paraules... M'agrada.

Una encaixada de mans.
onatge

La Meva Perdició ha dit...

Un poema dur i directe com el gest d'anhel, petrificat en la imatge.