En l’Espai Illes Balears que està desenvolupant-se a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània tingué lloc anit, 11 de novembre, la presentació del llibre Dos amics de 20 anys. Carles Cabrera, com a representant del govern balear obrí l’acte, i a continuació donà peu a l’il·lustre poeta valencià Jaume Pérez Montaner que dissertà al voltant de la màxima que extragué de l’escriptor Josep Palacios: Oh, amics meus: l’única veritat és que no n’hi ha cap, d’amic; tot enllaçant-ho amb el títol del llibre per a contraposar-la. Ens assegurà que l’amistat entre Salvador Espriu i Bartomeu Rosselló-Pòrcel anà més enllà de la relació personal, i durà tota la vida d’Espriu, qui la mantingué més enllà de la mort jovenívola de Rosselló-Pòrcel al llarg de la seva obra.Després, el mallorquí Xavier Abraham, contrabandista de poemes i perruquer poètic, autor del llibre, un llibre escrit amb imatges, ens contà la gènesi, creixement i presentació en societat de l’exemplar encarregat i apadrinat pel Govern Balear i Sa Nostra Caixa Balears. Poguérem escoltar un parell de poemes de Rosselló-Pòrcel. En transcric un:
A Mallorca, durant la guerra civil
Verdegen encara aquells camps
i duren aquelles arbredes
i damunt del mateix atzur
es retallen les meves muntanyes.
Allí les pedres invoquen sempre
la pluja difícil, la pluja blava
que ve de tu, cadena clara,
serra, plaer, claror meva!
Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls
i que em fa tremolar quan et recordo!
Ara els jardins hi són com músiques
i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.
El cor de la tardor ja s'hi marceix,
concertat amb fumeres delicades.
I les herbes es cremen a turnos
de cacera, entre somnis de setembre
i boires entintades de capvespre.
A Mallorca, durant la guerra civil
Verdegen encara aquells camps
i duren aquelles arbredes
i damunt del mateix atzur
es retallen les meves muntanyes.
Allí les pedres invoquen sempre
la pluja difícil, la pluja blava
que ve de tu, cadena clara,
serra, plaer, claror meva!
Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls
i que em fa tremolar quan et recordo!
Ara els jardins hi són com músiques
i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.
El cor de la tardor ja s'hi marceix,
concertat amb fumeres delicades.
I les herbes es cremen a turnos
de cacera, entre somnis de setembre
i boires entintades de capvespre.
Tota la meva vida es lliga a tu,
com en la nit les flames a la fosca.
En acabat l’acte, ens oferiren una picaeta a tots els assistents.Una vesprada molt profitosa, una més, que ens oferí l’OCCC de cultura nostrada. La joia de llibre el poguérem adquirir per una quantitat mínima (10€).
2 comentaris:
Quina enveja em dónes!
Doncs, són actes oberts a tota la gent interessada. L'OCCC desenvolupa moltes activitats que paguen la pena. Anima't alguna vegada.
Una abraçada
Salut i Terra
Publica un comentari a l'entrada