dissabte, de novembre 14, 2009

EL CASTELLÀ ALS XXI PREMIS CIUTAT D'ALZIRA

Anit se celebraren els XXI Premis Ciutat d’Alzira. Tot seguit us pose els guardonats en cada especialitat:
  • XIV Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre, per a Pep Castellano amb l’obra Bernat, un científic enamorat.
  • XIV Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil, per a la novel·la Fantasfrizy, de Maria Carme Roca. L'obra de Joan Pla, La violinista de París, quedà finalista.
  • XV Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General, per a Amador Menéndez, amb l’obra Una revolución en miniatura. Nanotecnología y disciplinas convergentes.
  • XI Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera, per a Abelard Saragossà amb l’assaig El valencià de Bernat i Baldoví: del passat al futur.
  • IV Premi de Teatre Ciutat d’Alzira Palanca i Roca, per a Piti Español, amb Mans quietes!.
  • IV Premi de Poesia Ibn Jafadja, per a Antoni Prats, amb el poemari La joia.
  • XXI Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira, per a Joan Pons, amb la novel·la La casa de gel.

Tot i que en podeu extraure més informació fent clic ací.

L’aforament d’enguany ha estat reduït considerablement respecte de l’any passat, amb la qual cosa hem guanyat tots perquè l’hem pogut gaudir amb major comoditat. Bé, diverses coses se’n podrien parlar, i algunes d’elles molt bones, com les expectatives de qualitat que han despertat algunes de les obres guardonades. Però com que no tinc massa temps, voldria comentar un fet que considere que demana una reflexió.
Pel que fa al premi de divulgació científica s’esdevingué una cosa diríem que delicada. El guardonat era un home asturià que a l’hora d’arreplegar el premi desplegà un parell de full laudatoris de l’esdeveniment. Més enllà que als altres autors només els havien donat un minut per a parlar, res a dir. Ara bé, el discurs fou totalment en castellà. És cert que el guanyador podia presentar el seu treball en aquesta llengua –cosa que em va estranyar en els premis Alzira, segurament per la meva ignorància. Bé, Bromera és una empresa i sabrà el que fa–, però: no haguera estat una mostra de respecte demanar a algú que li l’haguera traduït –encara que fóra un parell de paràgraf– i haver-lo llegit en català? –fins i tot alguns polítics de la veïna Castella ho fan quan vénen ací. Tampoc haguera estat de sobra unes paraules a tall d’excusa per no parlar la nostra llengua. Algú s’imagina guanyar un premi a Salamanca, Badajoz o Madrid i fer-hi un discurs en català? No vull ni imaginar les coses que s’haurien d’oir; això si li l’hagueren deixat fer.

4 comentaris:

ElnétdelTioPipo ha dit...

És trist, però cert. Som l'únic país que quan va a un altre ha de canviar la llengua materna per la llengua dominant. Els qui vénen ací ni respecte ni solidaritat. Què hem de fer? Anar a Anglaterra i parlar català!
Una salutació company!

Joana ha dit...

Quan vaig escoltar el Boss a Benidorm, es va acomiadar en català, un català molt graciós amb fonètica anglesa, però amb poques paraules ens va emocionar.
És veritat que costava poc que el gunyador, s'hagués preocupat una mica.
Igual nosaltres dintre de poc ja comencem a fer pinets amb el mandarí i tot, es broma,je,je.

Anònim ha dit...

EL premi el convoca la Universitat de València, i el publica Bromera. Amb això, tal vegada a qui hi ha que preguntar-li és a la Universitat...

Francesc Mompó ha dit...

Estimat anònim, això vol dir que a tu també et va semblar estrany trobar-te amb un discurs en castellà sense més? Ho he entès bé? Cap problema a canviar la direcció de la queixa -si és que tinc dret a fer-ne alguna-; tanmateix, no carregava jo tant les tintes cap a l'editorial -a la qual la tinc en alta estima pel que sempre ha fet pel valencià-, sinó cap al fet. Per a mi, algú, siga l'ajuntament, siga l'editorial, siga la universitat -també hi havia un rector que déu n'hi do com afusellava el valencià. Bé, doncs dit està. Per favor, els pocs premis de prestigi que tenim que no ens els desvirtuen, que de castellà ja se'n convoquen molts pertot arreu.