EL CASTELLÀ ALS XXI PREMIS CIUTAT D'ALZIRA

Anit se celebraren els XXI Premis Ciutat d’Alzira. Tot seguit us pose els guardonats en cada especialitat:

• XIV Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre, per a Pep Castellano amb l’obra Bernat, un científic enamorat.
• XIV Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil, per a la novel·la Fantasfrizy, de Maria Carme Roca. L'obra de Joan Pla, La violinista de París, quedà finalista.
• XV Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General, per a Amador Menéndez, amb l’obra Una revolución en miniatura. Nanotecnología y disciplinas convergentes.
• XI Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera, per a Abelard Saragossà amb l’assaig El valencià de Bernat i Baldoví: del passat al futur.
• IV Premi de Teatre Ciutat d’Alzira Palanca i Roca, per a Piti Español, amb Mans quietes!.
• IV Premi de Poesia Ibn Jafadja, per a Antoni Prats, amb el poemari La joia.
• XXI Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira, per a Joan Pons, amb la novel·la La casa de gel.

Tot i que en podeu extraure més informació fent clic ací.

L’aforament d’enguany ha estat reduït considerablement respecte de l’any passat, amb la qual cosa hem guanyat tots perquè l’hem pogut gaudir amb major comoditat. Bé, diverses coses se’n podrien parlar, i algunes d’elles molt bones, com les expectatives de qualitat que han despertat algunes de les obres guardonades. Però com que no tinc massa temps, voldria comentar un fet que considere que demana una reflexió.
Pel que fa al premi de divulgació científica s’esdevingué una cosa diríem que delicada. El guardonat era un home asturià que a l’hora d’arreplegar el premi desplegà un parell de full laudatoris de l’esdeveniment. Més enllà que als altres autors només els havien donat un minut per a parlar, res a dir. Ara bé, el discurs fou totalment en castellà. És cert que el guanyador podia presentar el seu treball en aquesta llengua –cosa que em va estranyar en els premis Alzira, segurament per la meva ignorància. Bé, Bromera és una empresa i sabrà el que fa–, però: no haguera estat una mostra de respecte demanar a algú que li l’haguera traduït –encara que fóra un parell de paràgraf– i haver-lo llegit en català? –fins i tot alguns polítics de la veïna Castella ho fan quan vénen ací. Tampoc haguera estat de sobra unes paraules a tall d’excusa per no parlar la nostra llengua. Algú s’imagina guanyar un premi a Salamanca, Badajoz o Madrid i fer-hi un discurs en català? No vull ni imaginar les coses que s’haurien d’oir; això si li l’hagueren deixat fer.